Malgrat les gens afortunades declaracions assegurant que simpatitzava amb Hitler, el director danès Lars von Trier se'l recordarà fonamentalment pel seu cinema. Tres de les seves pel·lícules ("Europa", "Dogville" i "Melancholia") m'han semblat autèntiques obres d'art.
"Melancholia" (2011) no és només un estat anímic de tristesa, és també el nom del planeta que està a punt de xocar amb la Terra, tal com es descriu, de forma visual i amb música de Wagner, a l'inici de la pel·lícula.
Justine (Kirsten Dunst) i Michael celebren el seu casament a la mansió de la seva germana, Claire (Charlotte Gainsbourg). Però, malgrat els esforços de la Claire, la festa resulta un autèntic desastre degut al caràcter melancòlic i depressiu de la seva germana. Mentrestant, Melancholia es va apropant a la Terra.
"Melancholia" (2011) no és només un estat anímic de tristesa, és també el nom del planeta que està a punt de xocar amb la Terra, tal com es descriu, de forma visual i amb música de Wagner, a l'inici de la pel·lícula.
Justine (Kirsten Dunst) i Michael celebren el seu casament a la mansió de la seva germana, Claire (Charlotte Gainsbourg). Però, malgrat els esforços de la Claire, la festa resulta un autèntic desastre degut al caràcter melancòlic i depressiu de la seva germana. Mentrestant, Melancholia es va apropant a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada