"Ara escolti la meva veu. La meva veu l'ajudarà i el durà a Europa, cada cop més profundament. Cada cop que escolti la meva veu, amb cada paraula i cada número, entrarà en un nivell més profund, més obert, relaxat i receptiu. Ara vaig a comptar d'u a deu; quan arribi a deu estarà a Europa".
Amb aquesta hipnòtica veu en off comença la pel·lícula "Europa" (1991) del director danès Lars von Trier. És la veu amb què s'inicia un viatge en tren sobre les ruïnes d'Alemanya, tot just acabada la Segona Guerra Mundial.
Octubre de 1945. Leo Kessler (Jean-Marc Barr), un jove nord-americà d'origen alemany, arriba a Alemanya per treballar, amb el seu oncle, en la companyia de ferrocarrils. Viatja per un país destruït per la guerra.
Una bona pel·lícula. No arriba, però, a l'alçada de l'excepcional "Dogville", del mateix director.
Amb aquesta hipnòtica veu en off comença la pel·lícula "Europa" (1991) del director danès Lars von Trier. És la veu amb què s'inicia un viatge en tren sobre les ruïnes d'Alemanya, tot just acabada la Segona Guerra Mundial.
Octubre de 1945. Leo Kessler (Jean-Marc Barr), un jove nord-americà d'origen alemany, arriba a Alemanya per treballar, amb el seu oncle, en la companyia de ferrocarrils. Viatja per un país destruït per la guerra.
Una bona pel·lícula. No arriba, però, a l'alçada de l'excepcional "Dogville", del mateix director.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada