Primer llibre de l'escriptor valencià Manuel Baixauli (Sueca, 1963) que llegeixo, i m'ha enganxat des de les primeres pàgines.
El protagonista de "L'home manuscrit" va trobant escrits que parlen d'ell i de la seva vida (la que hauria pogut ser i la que potser serà) en els llocs més inversemblants: en els plecs d'una bíblia, a les parets d'un far abandonat, en una consulta mèdica a Viena. Textos pertorbadors que l'obliguen a fer balanç. Però qui els escriu? Arriba l'hora, però, en què el protagonista s'ha d'enfrontar a la mà que els ha creat.
"Aprenguí a pensar. Pensar és dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic. Deixí de creure en qualsevol mena de propaganda. Deixí de creure en moltes coses. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments."
Un llibre sobre l'obsessió per l'escriptura i la capacitat d'aquesta per transformar la vida i les persones. Un molt bon llibre i tot una sorpresa.
El protagonista de "L'home manuscrit" va trobant escrits que parlen d'ell i de la seva vida (la que hauria pogut ser i la que potser serà) en els llocs més inversemblants: en els plecs d'una bíblia, a les parets d'un far abandonat, en una consulta mèdica a Viena. Textos pertorbadors que l'obliguen a fer balanç. Però qui els escriu? Arriba l'hora, però, en què el protagonista s'ha d'enfrontar a la mà que els ha creat.
"Aprenguí a pensar. Pensar és dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic. Deixí de creure en qualsevol mena de propaganda. Deixí de creure en moltes coses. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments."
Un llibre sobre l'obsessió per l'escriptura i la capacitat d'aquesta per transformar la vida i les persones. Un molt bon llibre i tot una sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada