París era una fiesta, d'Ernest Hemingway

Deliciós llibre de memòries de l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway, publicat en 1964 després de la seva mort. A banda de gaudir de la lectura, m'ha permès recordar París, ciutat que vaig visitar ara fa un any.

"París era una fiesta" narra les vivències de l'escriptor a la ciutat de París durant els anys vint amb la seva primera esposa. El llibre s'estructura en capítols, centrats cadascun en successos o en els personatges amb qui va coincidir.

El llibre és una obra fonamental per descobrir l'ambient literari i artístic del París d'aquest període, quan hi van coincidir personatges tant cèlebres com Francis Scott Fitzgerald, Ezra Pound, Gertrude Stein, James Joyce o Ford Madox Ford, entre d'altres.

"París no se acaba nunca, y el recuerdo de cada persona que ha vivido allí es distinto del recuerdo de cualquier otra. Siempre hemos vuelto, estuviéramos donde estuviéramos, y sin importarnos lo trabajoso o lo fácil que fuera llegar allí. París siempre valía la pena, y uno recibía siempre algo a trueque de lo que allí dejaba. Yo he hablado de París según era en los primeros tiempos, cuando éramos muy pobres y muy felices."

My Blueberry Nights, de Wong Kar-Wai

Jude Law, Natalie Portman, Rachel Weisz i... Norah Jones com a actriu? Feia temps que tenia pendent veure aquesta pel·lícula, de la qual ja n'havia escoltat, de bones crítiques.

Barreja de road-movie i drama romàntic, "My Blueberry Nights" (2007) conta la història de l'Elizabeth (Norah Jones) qui, poc després de patir una ruptura sentimental, coneix en Jeremy (Jude Law), propietari d'un bar de Nova York. La noia decideix emprendre un viatge a través dels Estats Units. Milers de quilòmetres per, poc a poc, refer el seu cor trencat.

Bona pel·lícula i fantàstica banda sonora amb cançons de Ry Cooder, Cat Power, Otis Redding, Mavis Staples... i de la pròpia Norah Jones.

L'arqueòleg, de Martí Gironell

"L'arqueòleg", de l'escriptor i periodista Martí Gironell, es basa en el viatges que el monjo benedictí de Montserrat, en Bonaventura Ubach, va realitzar per Terra Santa i Mesopotàmia entre els anys 1910 i 1945.

És un llibre senzill però entretingut, basat en els viatges d'un personatge real, amb qui recorreràs tot llegint els escenaris de la Bíblia. De fet, la intenció del monjo va ser contrastar les Sagrades Escriptures en el seu entorn geogràfic, adquirir material per fundar el Museu de l'Orient Bíblic de Montserrat i il·lustrar una edició catalana de la Bíblia.

"Per entendre la Bíblia s'ha de conèixer la història, els costums, les formes de vida dels països per on transcorre, la seva geografia... No n'hi ha prou només d'estudiar-ho damunt d'un llibre. La natura d'un país es reflecteix necessàriament en la seva història, filla en bona part de la mateixa natura, i per això cal trobar l'harmonia, l'equilibri entre totes dues. Això no ho és tot en la Bíblia, però n'és una part important, la crosta que cal treure per veure i conèixer bé l'obra divina."

La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper

Interessant i intrigant novel·la amb la qual va debutar l'escriptor nord-americà Glenn Cooper.

Nova York, any 2009. Nou persones són assassinades. Cadascuna d'aquestes persones han rebut una postal amb un taüt anunciant el dia de la seva mort. La policia, desorientada, no troba cap relació entre els assassinats. Assignen el cas a un agent de l'FBI, especialista en assassins en sèrie però caigut en desgràcia i que només compta els dies que li falten per jubilar-se.

Illa de Wight, Anglaterra, any 777. En el setè dia del setè mes, neix el setè fill d'uns pares els quals, per superstició, l'abandonen en un monestir. Els monjos ben aviat s'adonen de la seva extraordinària habilitat, la qual guarden en secret durant segles.

I poc més puc dir sense el risc de desvetllar massa coses i espatllar la lectura. Però l'autor en el decurs del llibre crea una trama relacionant dos fets allunyats en el temps i en l'espai i sense cap relació aparent.

La muntanya màgica, de Thomas Mann

M'he fet el ferm propòsit de llegir un clàssic de tant en tant. I avui, després de quatre mesos, he acabat aquest immens llibre. Immens no només per les prop de 800 pàgines, també per la quantitat de temes que va destil·lant, tot un compendi del pensament europeu de les primeries del segle XX.

"La muntanya màgica" (1924), de l'escriptor alemany Thomas Mann, és una de les obres mestres de la literatura europea. La història de la novel·la té lloc a un sanatori de Davos, als Alps suïssos, durant els primers anys del segle XX.

En Hans Castorp, el seu principal protagonista, es dirigeix al sanatori a visitar el seu cosí, en Joachim Ziemssen, que es troba en tractament. I el que hauria d'haver estat una visita de tres setmanes es converteix en una estada de set anys. Durant aquesta estada, en Hans Castorp es relaciona amb diversos personatges, residents del sanatori o habitants del poble proper, cosa que serveix a l'autor reflexionar sobre diversos temes: amor, art, malaltia, mort, cultura, política, pas del temps, religió, humanitat... i, fins i tot, de la sardana!

"M'ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S'agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena. C'est charmant. És humà."

Of mice and men, de John Steinbeck

Traduïda al català com a "Homes i ratolins", és una novel·la de l'escriptor nord-americà John Steinbeck i que es basa en experiències del propi autor. La novel·la està ambientada a Califòrnia durant l'època de la Gran Depressió, la major recessió econòmica mundial de la història moderna i que es va iniciar el 1929.

"Of mice and men" (1937) ens explica la història d'en George i en Lennie, dos jornalers que viatgen per Califòrnia buscant feina en diversos ranxos. En Lennie és fort però mentalment discapacitat. En George, en canvi, és astut, hàbil i pren les decisions. Els dos comparteixen l'ambició de ser propietaris d'una granja.

La novel·la és una història sobre la fragilitat de les aspiracions i dels somnis de les persones, els quals donen sentit a la vida. Llibre breu, de lectura obligatòria a les escoles nord-americanes. No m'ha semblat difícil la seva lectura en anglès malgrat l'ús de llenguatge i construccions gramaticals vulgars.

Obert fins a la matinada, de Robert Rodríguez

Em reconec un fan d'en Quentin Tarantino. I és difícil de justificar ja que totes les seves pel·lícules són autèntiques astracanades. A "Obert fins a la matinada" (1996), dirigida per en Robert Rodríguez, en Tarantino és guionista i protagonista, alhora.

Els germans Seth (George Clooney) i Richie Gecko (Quentin Tarantino) són els criminals més buscats dels Estats Units que, en la seva fugida, estan deixant un regueró de sang. La seva intenció és arribar a Mèxic i, per aquest motiu, prenen com a ostatges un predicador (Harvey Keitel) i els seus dos fills (Juliette Lewis, Ernest Liu). Amagats a la caravana del predicador, aconsegueixen travessar la frontera i arribar al "Titty Twister", un estrany bar de carretera on s'han de trobar amb un delinqüent local que els ha d'ajudar.

Pel·lícula desmesurada; una road-movie que es converteix en una pel·lícula de terror gore a partir de l'hipnòtic i sensual ball de la Salma Hayek amb la serp. No us la perdeu.