dijous, 13 novembre de 2014

Mar i Cel



Si diuen que la tercera és la definitiva, enguany em tocava anar a veure "Mar i Cel", ja que m'havia perdut tant l'estrena (1988-1989) com la reposició (2004-2005).

Basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerá, ens conta la història del morisc Saïd (Mar) i de la cristiana Blanca (Cel). Quan era un nen, en Saïd va haver d'abandonar la seva terra seguint l'ordre d'expulsió dels moriscs de 1609. Ara, capitaneja un vaixell pirata algerià, el qual ha capturat una nau cristiana on hi viatja el virrei de València i la seva família.

En el decurs de l'obra, el sentiment d'incomprensió i d'odi entre la Blanca i en Saïd va deixant pas al de l'amor, malgrat les diferències socioculturals i religioses i a l'oposició de la resta de pirates i de presoners.

dilluns, 10 novembre de 2014

Tossudament alçats, d'en Lluís Llach

Durant la jornada viscuda ahir, amb tantes imatges emotives i d'il·lusió, no em va parar de venir al cap aquesta cançó d'en Llach...

dissabte, 1 novembre de 2014

Girona: Fires de Sant Narcís

Girona és una ciutat que fa temps que volia visitar i no havia tingut l'ocasió de fer-ho. En Xavi, coneixedor d'aquest fet, em va convidar "a fires" (sí, així, sense article) i fer un recorregut turístic per la seva ciutat.

Visitem el barri vell, el call jueu, la catedral, l'església de Sant Feliu, la Rambla de la Llibertat, el pont Eiffel, les cases al voltant del riu Onyar, els banys àrabs, la Plaça de la Independència, el passeig de la Muralla... Naturalment, he fet un petó al cul de la lleona, cosa que vol dir que tornaré a Girona.


La visita l'acompanyem amb un vermut al barri vell i un dinar a un lloc molt recomanable, "El Cul del Món", dit així ja que està als afores de la ciutat.

Finalment, ens dirigim a la catedral per veure el pilar de 4 dels Marrecs de Salt pujant per les escales. Hem de ser-hi una hora abans ja que la plaça s'omple de gom a gom. Senzillament espectacular. M'agrada el món casteller i no havia vist mai una cosa així.




Torno a Barcelona amb Girona al cap. Una ciutat realment bonica. Gràcies, Xavi.

dilluns, 27 octubre de 2014

Perdida, de David Fincher

Aprofitant la Festa del Cinema, he anat a veure aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Gillian Flynn.

En el cinquè aniversari de casament de Nick Dunne i de la seva esposa Amy, una parella ideal, Amy desapareix del seu domicili deixant clars signes de violència. Si bé, en un principi, tots els indicis apunten cap a un segrest, poc a poc les proves apunten que ha estat assassinada pel seu marit.

La trama està molt ben desenvolupada i destaca la crítica que es fa dels mitjans de comunicació i els judicis paral·lels que fa la societat dels temes d'interès.

Molt recomanable, malgrat que Ben Affleck no m'entusiasma com a actor.

divendres, 10 octubre de 2014

Relatos salvajes, de Damián Szifron

Després d'algunes decepcions en l'elecció de la pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, a Sitges, aquest any l'hem encertat de ple. Humor negre i molt irreverent el d'aquesta pel·lícula argentina.

"Relatos salvajes" està formada per sis relats curts amb la violència, la ira i la venjança com a temes centrals: un vol d'avió amb un passatge seleccionat; una cambrera es retroba amb el culpable del suïcidi del seu pare; un enfrontament entre dos conductors; un pare de família que arriba tard a l'aniversari de la seva filla ja que la grua se li ha endut el cotxe; un noi atropella amb el cotxe a una embarassada; un casament on es destapa la infidelitat del nuvi.

L'estrenen divendres vinent. Us la recomano.

dimecres, 1 octubre de 2014

La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado



Aquest vespre m'han convidat a una visita guiada a l'exposició "La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado" al Caixaforum. Es tracta d’una selecció de 135 obres de petit format d'autors com El Bosco, Rubens, Goya o Fortuny.

Una visita absolutament recomanable i que es presenta com un breu recorregut a través de la història de l'art. I per acabar, copa de cava al museu.

dissabte, 20 setembre de 2014

Sorolla, el color del mar


Joaquim Sorolla, Nedadors (Xàbia, 1905)

Per poc em perdo aquesta fantàstica exposició que fan al Caixaforum sobre l'obra del pintor valencià, Joaquim Sorolla (1863-1923). L'exposició és una selecció de 80 obres amb el mar, el tema preferit de l'autor, com a autèntic protagonista.

Us la recomano, però tot just l'exposició acaba demà.