Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic que hi ha a la península amb una quarantena de cons volcànics i una variada vegetació amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.

Comencem aquesta ruta d'uns 10 km a l'àrea de Can Serra a dos quarts d'onze. Al costat es troba la Fageda de'n Jordà, un excepcional bosc de faigs. El regal de colors que ens ofereix la tardor és impressionant.



Travessem la fageda i arribem al volcà de Santa Margarida. Dins del seu ampli cràter circular es troba l'ermita romànica que dóna nom al volcà.


No gaire lluny es troba el volcà del Croscat. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics que han deixat un tall impressionant.



Finalitzem l'excursió a un quart de tres de la tarda. Bona hora per anar a tastar la cuina volcànica de la regió.

El clima no està en venda!

Decebut, però no sorprès. La reunió de Barcelona sobre canvi climàtic, preparatòria de la cimera de Copenhaguen, acaba sense compromisos concrets.

El canvi climàtic és l'alteració sobtada i accelerada del clima a escala planetària degut fonamentalment a l'anomenat efecte hivernacle, provocat pels gasos emesos de forma massiva per les societats industrialitzades. Conseqüències: desertificació, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems, pujada del nivell del mar, pèrdua de biodiversitat, incendis forestals...

L'actual model de consum està destruint el món. És urgent un canvi individual i col·lectiu per evitar aquesta tragèdia.

Nocturno de Chile, de Roberto Bolaño

"Nocturno de Chile" (2000) és el primer llibre de l'escriptor xilè Roberto Bolaño que llegeixo. Crític fervent del règim de Pinochet, va viure exiliat bona part de la seva vida.

Escrit en un sol paràgraf, el llibre és un monòleg del jesuïta i membre de l'Opus Dei, Sebastián Urrutia Lacroix. El capellà revisa en una nit, convençut que està a punt de morir, els moments més importants de la seva vida. El llibre és també un retrat de la literatura i de la societat xilena i d'un dels moments més obscurs i terribles de la seva història recent: el cop militar que va enderrocar el règim democràtic de Salvador Allende en 1973.

"Ahora me muero, pero tengo muchas cosas que decir todavía."

Easy Rider, de Dennis Hopper

Una de les pel·lícules que tenia pendent de veure és "Easy Rider" (1969), pel·lícula de culte dirigida per Dennis Hopper. Aquesta "road movie" va ser l'emblema del moviment hippy i referència per a tota una generació. La fotografia de László Kovács i la banda sonora són realment bones.

La pel·lícula ens explica la història de Wyatt (Peter Fonda) i Billy (Dennis Hopper) que, amb els diners obtinguts de la venda de drogues, compren dues motocicletes amb les que decideixen creuar el país des de Los Angeles a Nova Orleans. En el camí coneixeran les diferents reaccions de la societat, sobretot el refús i el menyspreu per part de l'Amèrica profunda i conservadora.

Us deixo amb un moment de la pel·lícula...

Tossa Plana de Lles (2916 m)

La Tossa Plana de Lles és una muntanya de 2916 m, segon cim més alt de la Cerdanya després del Carlit i fronterer amb Andorra.

Sortim a les 7 del matí amb els companys de l'AEM. A dos quarts d'onze comencem a caminar des del refugi de Cap de Rec (pistes d'esquí nòrdic de Lles). El desnivell és important (956 m) i el recorregut total de l'excursió és de 10,872 km, però és una ascensió sense cap complicació des del punt de vista tècnic.


A mitja pujada, el temps es gira. Quan manquen menys de 300 m de desnivell (una hora), la boira ens cau a sobre, baixa sobtadament la temperatura i comença a ploure aigua-neu. Estem tan a prop del cim però, assenyadament, decidim abandonar. Iniciem el descens a bon pas.

El Mar, de John Banville

"El Mar" (2005), de l'escriptor irlandès John Banville, és una novel·la intimista i reflexiva, en la qual el protagonista torna als seus orígens per enfrontar-se al passat.

Després de la mort de la seva esposa, Max Morden es retira a escriure al poblet de la costa on estiuejava durant la seva infantesa. Els records de la seva esposa Anna es barregen amb els records de l'intens estiu en què va conèixer els bessons Chloe i Myles i on va descobrir la vida, l'amor i el dolor.

"Actualment he d'absorbir el món en dosis petites i acuradament mesurades, és una mena de cura homeopàtica que estic fent, tot i que no estic segur de què ha d'arreglar la cura. Potser estic aprenent a viure entre els vius un altre cop. Practicant, vull dir. Però no, no és això. Ser aquí és tan sols una manera de no ser enlloc."

Old Boy, de Chan-wook Park

Tarda de bon cinema. He vist "Old Boy" (Corea del Sud, 2003), del director Chan-wook Park, una pel·lícula de la qual havia escoltat molt bones crítiques i que no m'ha decebut en absolut.

El dia de l'aniversari de la seva filla, Oh Dae-su és segrestat quan torna borratxo a casa. Es desperta en una cel·la, empresonat, on escolta la notícia que la seva dona ha estat assassinada i que ell és el principal sospitós. Jura revenja. Després de 15 anys, és alliberat sense cap explicació. Li han deixat una cartera amb diners i un mòbil. Rep la trucada d'un estrany que el repta a descobrir el motiu del seu empresonament, relacionat amb un obscur secret del passat.

La pel·lícula està basada en un còmic homònim japonès. Sensacional, molt dura i brutal, la trama es va desenvolupant de forma hipnòtica fins a un final indescriptible.