L'olor de la papaia verda, de Tran Anh Hung

Deliciosa és l'adjectiu que millor li escau a aquesta pel·lícula del director vietnamita Tran Anh Hung.

"L'olor de la papaia verda" (França, 1993) conta la història de Mui, una petita camperola de deu anys al Vietnam dels anys cinquanta i seixanta. La nena arriba a la ciutat a treballar com a serventa d'una família de comerciants on aprèn les seves tasques de forma ràpida.

Observadora, gaudeix de la bellesa dels detalls més petits: una gota d'aigua, una filera de formigues, una granota, la llum del sol entre les fulles, l'olor de la papaia verda. Anys després, convertida en una bonica jove, no ha perdut la curiositat de la infantesa.

Pel·lícula sensible i poètica, un autèntic regal per als sentits.

Auguste Rodin a Barcelona

Interessant la mostra "Art al carrer. Auguste Rodin a Barcelona", que reuneix a la Rambla de Catalunya set escultures monumentals de l'artista, "El pensador" entre elles.

No us la perdeu, però afanyeu-vos ja que es pot veure fins el proper dissabte.

Pollastre al curri

Salpebrar set pits de pollastre, nets i tallats, i saltejar-los en una cassola amb oli d'oliva. Reservar. En el mateix oli, sofregir una ceba picada i, tot seguit, tres pastanagues tallades. Remenar i sofregir uns 5 minuts. Afegir una poma tallada a daus i deixar sofregir uns 5 minuts més.

Al sofregit, incorporar el pollastre. Remenar i afegir una llauna de llet de coco, curri i, si cal, una mica d'aigua. Barrejar bé i deixar que es vagi fent durant 30 minuts.

Retirar el pollastre (millor que siguin trossos grans, jo els vaig fer petits i vaig estar una estona pescant-los). Passar la salsa pel colador xinès. Posar-ho tot a la cassola i deixar que es faci uns 10 minuts.

Acompanyar amb arròs basmati. Fàcil i deliciós.

El costat fosc

Ja fa temps que a BK comento la meva intenció d'aprendre a fer mitja. Una intenció que vaig posposant per manca de temps i perquè encara no sóc prou hàbil amb el ganxet.

Aquesta tarda, m'he vist gratament sorprès per un regal que m'ha fet l'Albis (moltes gràcies, noia, m'ha fet moltíssima il·lusió!). Però intueixo que es tracta d'un regal enverinat. S'obre una nova porta. Segons algunes companyes, és l'entrada al costat fosc.

Què en trauré de tot plegat? Bé, de moment, "tot està per fer i tot és possible".

Roma, ciutat oberta, de Roberto Rossellini

"Roma, ciutat oberta" (1945), dirigida per Roberto Rossellini, està considerada com una de les grans pel·lícules de la història del cinema.

La pel·lícula s'inspira en la història real del sacerdot Luigi Morosini, torturat i assassinat pels nazis per ajudar a la resistència. Giorgio Manfredi (Marcello Pagliero), líder de la resistència, és perseguit pels nazis i troba refugi en casa de la Pina (Anna Magnani), jove vídua enamorada d'un dels membres de la resistència i amic de'n Manfredi. El capellà Pietro Pellegrini (Aldo Fabrizi) els ajudarà.

Una obra mestra, rodada tot just acabada la guerra en els decorats naturals d'una ciutat devastada i amb una majoria d'actors no professionals.

Lectura digital

Va ser amor a primera vista quan vaig veure una mossa llegint un llibre digital al metro. Amor al dispositiu. Des de llavors porto un temps informant-me sobre aquests gadgets.

El llibre digital (llibre electrònic o e-book) és un llibre editat en un format específic que ofereix una òptima lectura en un lector digital (o e-reader). Funciona amb tinta electrònica (e-ink) que ofereix una qualitat de lectura com el paper. La llarga durada de la bateria permet llegir durant setmanes i la seva gran capacitat d'emmagatzematge et permet tenir tota la teva biblioteca sempre amb tu (+ de 1.000 llibres).

Finalment, m'he regalat una d'aquestes d'andròmines. Les primeres impressions són molt bones. A veure si m'adapto a aquesta nova forma de lectura.

M'agrada molt el que fas, de Carole Greep

Aquest vespre he anat al teatre a veure "M'agrada molt el que fas", una divertida comèdia de Carole Greep.

Per un error de manipulació amb un telèfon mòbil, una parella descobreix el que realment pensen els seus millors amics moments abans que arribin per passar el cap de setmana junts en la casa de camp on viuen. L'espectador és còmplice de la venjança que els prepara la parella de nous camperols, els quals representen la simplicitat i la naturalitat, en oposició de l'esnobisme i la hipocresia de la parella d'amics.

Molt divertida i una interessant reflexió sobre la societat i les relacions humanes.