Hi han alternatives!

Molt interessant i de gran actualitat el llibre "Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España" (2011) dels economistes Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. Una lectura que fa autèntica feredat.

El llibre comença exposant les causes de la crisi mundial i acaba exponent tota una sèrie de propostes per establir una economia al servei de les persones i en harmonia amb la natura.

"La crisi econòmica i financera en què ens trobem és el resultat de l'extraordinària desigualtat que han generat les polítiques neoliberals que s'han aplicat des de fa anys. El creixement que s'ha vingut produint en etapes d'expansió, com la que va viure l'economia espanyola en la passada dècada, s'ha basat en pilars molt poc sòlids i a més ha concentrat els seus beneficis en molt escasses mans, la qual cosa ha acabat provocant una gran crisi amb la pèrdua de milions de llocs de treball. Davant d'aquesta situació es proposen receptes que curiosament són les mateixes que en aplicar-se amb anterioritat van provocar la situació en què ara ens trobem: reformes laborals, privatitzacions, reducció dels imposts a les rendes altes i de la despesa pública social i moltes més que s'imposen per alliberar capitals que es destinen a l'especulació financera enlloc de sufragar les empreses que creen riquesa i ocupació. És necessari, per tant, actuar sobre els mals estructurals del nostre sistema, perquè malgrat el que diguin els polítics i els economistes neoliberals hi ha alternatives." (text de contraportada).

El llibre està dedicat a totes les persones que han sortit al carrer per rebutjar les polítiques neoliberals que retallen els drets socials i per reclamar unes altres mesures alternatives i més justes per sortir de la crisi.

Podeu descarregar-vos el llibre des del web de l'editorial clicant aquí.

Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark

Fantàstica exposició que es pot veure al Caixaforum. "Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark" aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i començaments del XX, tot un recorregut per l'impressionisme. A l'exposició podreu admirar una bona col·lecció de quadres de Manet, Monet, Degas i Renoir, entre d'altres.

(Noia fent ganxet, 1875. Pierre-Auguste Renoir)

De visita obligada, però afanyeu-vos ja que la cloenda serà aquest diumenge.

Res no tornarà a ser com abans, de Carol López

Després d'algunes experiències negatives al teatre, l'obra que hem anat a veure avui a La Villarroel ens ha agradat. Distreta, àgil, divertida i de diàlegs  ben frescos.

"La meva ment té un objectiu, només m'interessa això: l'amor i la falta d'amor" (John Cassavetes). I tant l'amor com la falta d'amor són els ingredients principals d'aquesta obra.

Ens trobem davant d'una comèdia urbana que ens presenta dos matrimonis que pateixen una crisi de parella. La Dolo (Dolo Beltrán) i l'Andrés (Andrés Herrera) en són plenament conscients, mentre que l'Olalla (Olalla Moreno) i l'Andrew (Andrew Tarbet) en neguen l'evidència i continuen fingint que formen un matrimoni modèlic.

L'obra es desenvolupa en un escenari ben domèstic: el llit, el sofà, la taula del menjador i la banyera. I enmig   de la trama es van intercalant gravacions de la teràpia de parella que fan els quatre protagonistes a la consulta d'un psicoanalista.

Sant Martí de Montnegre

Avui hem fet una caminada pels frondosos boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Molt variada de paisatges i amb boniques vistes del massís del Montseny.

Deixem el cotxe al costat de l'ermita de Sant Martí de Montnegre. El camí circula a través de boscos d'alzines, sureres, roures i castanyers. Passa pel costat d'alguns arbres monumentals com l'alzina grossa de Can Preses o el tronc corsecat d'un roure, partit per una tempesta de vent i neu, al davant mateix de l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Poc després, el camí s'enfila fins la carena divisòria del Maresme i el Vallès, baixa fins una riera per remuntar i tornar a Sant Martí de Montnegre.

En total han estat uns 16 km i unes 6 h (parades incloses).

Frecklegirl Thong

Ahir al vespre varem fer el sopar de les "Teixicòmanes" i, com a novetat, es va decidir fer un intercanvi picant de peces teixides. La meva víctima va ser en Le Pak, i el projecte escollit, un tanga: el "Frecklegirl Thong". El patró el podeu trobar aquí.

Material: 1 cabdell Schachenmayr Nomotta Cotton Eco i agulles de 3,5 i 4 mm.

Així mateix, jo he estat víctima de la Marga, la qual em va teixir aquest fantàstic fuet sadomasoquista. Ja anhelo el moment d'estrenar-lo.

Boes, tangues, fuets, manilles, cossets, mugroneres, lligacames... Surrealista, molt surrealista. Gracies, Alba i Núria, per l'organització.

Escalivada al forn

Sens dubte la millor escalivada és la que es fa amb una bona brasa. També recordo que la meva àvia la feia a la flama dels cremadors. Quedava molt bona però deixava la cuina feta una cort. A ciutat, una manera asèptica de fer una bona escalivada és al forn; queda prou bona. Per aquest vespre he decidit preparar una escalivada al forn que compensi l'excés dietètic de les festes i que serveixi d'acompanyament a una ventresca de tonyina, unes anxoves de l'Escala i una olivada.

En primer lloc, netegem les verdures (3 pebrots vermells, 2 albergínies, 2 cebes de Figueres) passant-les per aigua. Untem bé les verdures amb oli verge d'oliva. Coem al forn a 200º durant 45 mn. A mitja cocció, donem la volta a les verdures. Retirem les verdures del forn, les emboliquem amb paper de diari i deixem refredar. Un cop fredes, i amb els dits, pelem les verdures i les tallem a tires. Les amanim bé amb oli verge d'oliva, un polsim de pebre negre i sal Maldon.

Us desitjo que passeu un feliç any 2012.

Rodó de pollastre farcit

A banda de la tradicional escudella i carn d'olla, aquest any de segon plat he preparat un rodó de pollastre farcit.

A la carnisseria de confiança he comprat un rodó de pollastre; aquest cop l'he demanat farcit de pernil i formatge. Salpebrem el rodó i el rostim amb oli d'oliva a foc suau en una cassola de fang. Afegim les verdures tallades (1 porro, 2 tomàquets grans i madurs, 2 pastanagues) i un manat d'herbes aromàtiques (llorer, romaní, farigola). Afegim una copeta de conyac i deixem reduir. Tot seguit afegim mig litre de brou i deixem coure al forn a 180º uns 45-60 mn.

Passat aquest temps, reservem el rodó, llencem el manat d'herbes aromàtiques i passem pel braç elèctric totes les verdures. Servim el rodó tallat i acompanyat de la salsa de verdures. El vaig fer ahir ja que reposat queda més bo. Avui tan sols he hagut de tallar el rodó (en fred és més fàcil), escalfar i presentar els plats.