París: riba dreta del Sena (i 2)

Aquest matí visitem els barris de Tuileries i Opéra. Comencem la visita davant de l'Opéra National de Paris Garnier, edifici construït entre 1862 i 1875.

A través del Boulevard des Capucines, arribem a l'església de La Madeleine, imponent església d'estil clàssic amb 52 columnes corínties que recorden un temple grec. No gaire lluny es troba la Place Vendôme, ocupada per seus d'entitats financeres, joieries i l'Hotel Ritz.

Des de la plaça, un breu passeig ens condueix al Jardin des Tuileries, que formava part del Palais des Tuileries incendiat durant la Comuna de París de 1871. A través dels jardins sortim a la Place de la Concorde, històrica plaça on es va instal·lar la guillotina durant la Revolució francesa. L'obelisc central, traslladat a París en 1833, prové del temple de Luxor i va ser un regal d'Egipte.

Anem passejant per la riba dreta del riu Sena fins el Pont Alexandre III, construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1900 i magnífic exemple d'arquitectura d'acer i d'estil art-noveau.

Tornem a l'hotel per dinar per la zona, recollir les maletes i dirigir-nos a l'aeroport.

París: riba dreta del Sena (1)

Comencem la visita en l'Hôtel de Ville, l'ajuntament de la ciutat. Molt a prop es troben la Tour de Saint-Jacques (torre gòtica de l'antiga església de Saint-Jacques-la-Boucherie) i un dels exemples de l'arquitectura moderna més famosos del món, el Centre Georges Pompidou, concebut com a un complex multicultural. Sortint del centre, visitem la renaixentista Fontaine des Innocents, el centre comercial Forum des Halles i una de les esglésies més boniques de París, l'església de Saint-Eustache.

Després de dinar visitem un dels museus més importants del món, el Musée du Louvre. Aquest museu alberga magnífiques col·leccions d'art i antiguitats. És un museu on et pots passar dies, però no és la nostra intenció i centrem la visita en una selecció prèvia d'obres: la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia, la Gioconda de Leonardo da Vinci, l'estàtua de Ramsés II, Amor i Psique d'Antonio Canova, Esclau moribund de Miguel Ángel...

Sortint del museu, en metro directes a Charles de Gaulle-Etoile. L'Arc de Triomphe, les obres del qual es van iniciar el 1806, és el símbol de l'epopeia napoleònica. Ofereix unes vistes excepcionals des del seu mirador tant dels Champs-Elysées com de la resta de la ciutat. Dotze avingudes conflueixen en aquesta plaça. L'arc està en el centre d'un gran eix de 8 km que separa el Grande Arche de La Défense i l'Arc de Triomphe du Carrousel, al costat del Louvre.

París: riba esquerra del Sena

Deixem enrere la Île de la Cité i ens endinsem en el Quartier Latin, anomenat així ja que els estudiants de la Sorbonne (universitat de París, fundada en 1253) parlaven en llatí fins a la Revolució francesa. Les principals artèries del barri són els bulevards de Saint-Germain i de Saint-Michel. Visitem el Panthéon, antiga església i ara dedicada als grans homes de la nació (Voltaire, Dumas, Victor Hugo...): "Aux grands hommes la patrie reconnaissante". Dinem a la rue Mouffetard, un dels carrers més antics i vius de la ciutat. 

Després de dinar agafem el metro i ens baixem a la parada de Varenne. Fem una breu visita al Museu Rodin, gairebé només per admirar "El pensador" i "El petó".

Al costat d'aquest museu es troba una altra de les visites obligades de París, l'Hôtel des Invalides, construït entre 1671 i 1678 per donar allotjament als mutilats de guerra. Entre els diversos edificis que el composen destaca l'església on s'allotgen les despulles de Napoleó Bonaparte.

Sortint dels Invalides ens dirigim a una altra de les icones de la ciutat: la Tour Eiffel. La torre va ser construïda per Gustave Eiffel per a l'Exposició Universal de 1889 i va rebre nombroses crítiques. Fa uns 320 m d'alçada i, malgrat la seva aparent fragilitat, pesa 10.100 tones. Malgrat una cua de 2 h, les vistes des del mirador del 3r pis (276 m) són de les que no s'obliden.

Paris: Île de la Cité

París va néixer a la Île de la Cité, lloc on es va assentar la tribu celta dels parisii en el segle III aC i van fundar Lutetia. Aquesta illa ha estat el centre del poder estatal i de l'església des de llavors, la qual cosa es demostra per la gran quantitat de llocs d'interès cultural que hi ha a l'illa com la Conciergerie (antic palau reial, destaquen les sales gòtiques del segle XIV, també va ser el lloc d'encarcerament de Marie-Antoinette i altres presos durant la Revolució francesa), la Sainte-Chapelle (obra mestra de l'arquitectura del segle XIII amb precioses vidrieres gòtiques) o la catedral de Notre-Dame. En un dels extrems de l'illa es troba el Pont-Neuf (finalitzat en 1607, és el pont més antic dels molts que té la ciutat) i l'Square du Vert-Galant.

La catedral de Notre-Dame és el cor del país, tant geogràficament com espiritual. La seva construcció es va iniciar en 1163 i reconstruïda en el segle XIX ja que va quedar molt afectada per la Revolució francesa. Cal arribar aviat al matí per evitar les cues que es formen per pujar a les torres i divisar unes magnífiques vistes. Tota una evocació de Victor Hugo i la seva novel·la.

Paris: Montmartre i Pigalle

Sortim de Barcelona a les 13.20 h en un vol d'Easyjet i sense problemes arribem a París. Deixem les maletes a l'hotel "La Maison Montparnasse" (molt recomanable) i ens anem al barri de Montmartre a començar una breu visita a la capital francesa.

Montmartre es troba ben unit a la bohèmia de finals del segle XIX i primers del segle XX. És un barri ple d'encant i de vida. Anem en metro fins a la bonica Place des Abbesses on ens trobem amb un mercat d'antiquaris. Un curt passeig ens condueix a la Place du Tertre, cor del barri però tot el seu encant es perd per la massificació de restaurants, artistes i turistes. La Basílica del Sacré-Coeur s'aixeca en el punt més alt de la ciutat i va ser construïda per honrar la memòria dels soldats francesos morts en la guerra franco-prussiana (1870-1871). A Montmarte hi va haver més de 30 molins de vent i encara se'n conserva algun, com el Moulin de la Galette, que en el segle XIX es va convertir en saló de ball i va inspirar algunes obres de Renoir i Van Gogh.

Després de sopar, seguim baixant del turó fins arribar al veí barrí de Pigalle, ben atapeït de cabarets i locals d'espectacles eròtics. En aquest barri es troba el Moulin Rouge, el cabaret més famós de la belle époque, immortalitzat per les pintures de Tolouse-Lautrec.