Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de desembre del 2014
dissabte, 22 de novembre del 2014
diumenge, 23 de juny del 2013
GR-92: de Palamós a Sant Feliu de Guíxols
Dia de revetlla i, al matí, ens anem a fer part del GR92. Si fa un parell d'anys varem fer el tram de Port-bou a Palamós, avui hem fet aquest tram de gairebé 17 quilòmetres que separa Palamós de Sant Feliu de Guíxols. La nostra intenció és anar fent el sender fins arribar a Ulldecona.
A les 8.15 del matí agafem la Sarfa que, en un parell d'hores, ens deixa a Palamós. Esmorzem i comencem a caminar a dos quarts d'onze del matí. Travessem tot el passeig marítim i el camí de ronda ens va conduint a través de Sant Antoni de Calonge, Platja d'Aro i S'Agaró. Arribem a Sant Feliu de Guíxols a les tres de la tarda, just per fer un bany, dinar i amb temps per agafar la Sarfa que surt de Sant Feliu passats un quart de cinc de la tarda.
dissabte, 12 de gener del 2013
La Mola i el Montcau, des del coll d'Estenalles
Aquesta és una de les excursions maques, properes i fàcils que es poden fer des de Barcelona i que s'endinsa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Són uns 12 km d'anada i tornada, que es poden fer en menys de quatre hores. A nosaltres ens han sortit cinc hores i mitja, dinant i badant inclòs.
Ens trobem a quarts d'onze del matí al coll d'Estenalles (PK 14,8 de la carretera de Terrassa a Navarcles), a l'aparcament que hi ha al costat del centre d'informació del parc (870 m). L'itinerari no és gens perdedor, només cal seguir les fites taronges.
El camí comença al costat mateix del centre i puja fins al coll d'Eres, on hi trobem una bifurcació: un camí et mena cap el Montcau i l'altre cap a la Mola. Agafem aquest últim, el qual s'endinsa per un bonic bosc. Abans d'arribar al monestir, visitem els Òbits (unes balmes del massis, aprofitades per construir habitacles durant l'edat mitjana) i el morral del Drac (un monòlit modelat capriciosament per l'erosió, amb llegenda inclosa de moros, dracs i cavallers). Arribem a la Mola (1103 m), on es troba el monestir romànic de Sant Llorenç, als volts de l'una del migdia. Aprofitem per dinar al costat del monestir, a recer del vent.
Ens trobem a quarts d'onze del matí al coll d'Estenalles (PK 14,8 de la carretera de Terrassa a Navarcles), a l'aparcament que hi ha al costat del centre d'informació del parc (870 m). L'itinerari no és gens perdedor, només cal seguir les fites taronges.
El camí comença al costat mateix del centre i puja fins al coll d'Eres, on hi trobem una bifurcació: un camí et mena cap el Montcau i l'altre cap a la Mola. Agafem aquest últim, el qual s'endinsa per un bonic bosc. Abans d'arribar al monestir, visitem els Òbits (unes balmes del massis, aprofitades per construir habitacles durant l'edat mitjana) i el morral del Drac (un monòlit modelat capriciosament per l'erosió, amb llegenda inclosa de moros, dracs i cavallers). Arribem a la Mola (1103 m), on es troba el monestir romànic de Sant Llorenç, als volts de l'una del migdia. Aprofitem per dinar al costat del monestir, a recer del vent.
Des de la Mola, reprenem la ruta; només cal desfer el camí. Un cop arribem al coll d'Eres, agafem el camí que, en forta pujada, ens condueix directament al cim del Montcau (1056 m), un bonic cim rocallós amb àmplies panoràmiques. Arribem als cotxes als volts de les quatre de la tarda.
dimecres, 27 de juny del 2012
Aneto (3404 m)
Aquest dilluns varem sortir vuit amics des de Barcelona amb la intenció de pujar a l'Aneto (3404 m), el cim més alt dels Pirineus. Després de dinar a Benasc, ens varem dirigir en cotxe fins al Plan de la Besurta. Deixem el cotxe aparcat, ens posem en marxa i en 40 mn arribem al Refugi de La Renclusa (2140 m), on fem nit.
Dimarts ens llevem ben aviat i a les sis del matí iniciem l'ascens. Encara és fosc. Només sortir del refugi, el camí s'enfila en forta pujada. El sol comença a sortir, donant color a la muntanya. La ruta discorre paral·lela a la Cresta dels Portillons. Travessem la cresta a través del Portilló Superior (2870 m), un estret pas encaixonat que comunica una vessant amb l'altra. Ara sí, al nostre davant se'ns obre la glacera de l'Aneto i, al fons, el cim.
El camí és evident. Només cal seguir la traça en la neu d'altres muntanyencs. Anem avançant per tota la glacera amb els grampons posats fins al Coll de Corones (3196 m). L'últim tram de la glacera és d'un exigent fort pendent. Arribem al mític Pas de Mahoma (3390 m), un pas de 50 m, molt aeris i exposats. Cinc dels vuit companys decidim no travessar-lo i, mentre esperem, gaudim d'unes fantàstiques vistes. Desfem el camí i arribem al refugi a les set de la tarda.
Avui dimecres hem esmorzat tranquil·lament al refugi i hem tornat a l'aparcament a recollir el cotxe per tornar a Barcelona.
Dimarts ens llevem ben aviat i a les sis del matí iniciem l'ascens. Encara és fosc. Només sortir del refugi, el camí s'enfila en forta pujada. El sol comença a sortir, donant color a la muntanya. La ruta discorre paral·lela a la Cresta dels Portillons. Travessem la cresta a través del Portilló Superior (2870 m), un estret pas encaixonat que comunica una vessant amb l'altra. Ara sí, al nostre davant se'ns obre la glacera de l'Aneto i, al fons, el cim.
El camí és evident. Només cal seguir la traça en la neu d'altres muntanyencs. Anem avançant per tota la glacera amb els grampons posats fins al Coll de Corones (3196 m). L'últim tram de la glacera és d'un exigent fort pendent. Arribem al mític Pas de Mahoma (3390 m), un pas de 50 m, molt aeris i exposats. Cinc dels vuit companys decidim no travessar-lo i, mentre esperem, gaudim d'unes fantàstiques vistes. Desfem el camí i arribem al refugi a les set de la tarda.
Avui dimecres hem esmorzat tranquil·lament al refugi i hem tornat a l'aparcament a recollir el cotxe per tornar a Barcelona.
diumenge, 4 de març del 2012
Ruta de pedra seca
El terme del Pla de Santa Maria té una gran concentració de construccions de pedra seca. Aquesta ruta permet descobrir un patrimoni magnífic de l'arquitectura rural, un autèntic museu a l'aire lliure de barraques, marges, refugis i pous, enmig de camps de vinyes i ametllers.
Les construccions de pedra seca són una important mostra de l'adaptació de l'home al medi. Les pedres, de ser una nosa al camp, es converteixen en part d'unes construccions útils per al pagès, de gran bellesa per la seva simplicitat i perfectament integrades en el paisatge.
La ruta és d'uns 14 quilòmetres i unes 4 hores amb parades incloses. Podeu obtenir informació de la ruta clicant aquí.
Les construccions de pedra seca són una important mostra de l'adaptació de l'home al medi. Les pedres, de ser una nosa al camp, es converteixen en part d'unes construccions útils per al pagès, de gran bellesa per la seva simplicitat i perfectament integrades en el paisatge.
diumenge, 19 de febrer del 2012
Camí de Ronda: de Palamós a Llafranc
Interessant ruta que va resseguint el camí de ronda entre Palamós i Llafranc (14,5 km). Una breu caminada hi ha entre el port de Palamós i la platja de la Fosca, anomenada així per la pedra negra que hi ha situada al bell mig de la platja.
Sortim per l'extrem nord de la platja i, sempre arran de mar, arribem a la cala S'Alguer, una idíl·lica cala de còdols i antigues casetes de pescadors. Travessem la cala i en uns deu minuts arribem a la Cala de Castell, símbol de la consciència ambiental i un dels pocs indrets del litoral català que es conserva sense edificar. A la platja es troba la desembocadura de la riera d'Aubi i compta amb un petit aiguamoll. A l'extrem nord de la cala es troben les restes arqueològiques d'un poblat ibèric, datat entre el segle IV i I abans de la nostra era.
Hem començat a caminar ben nuvolós però, poc a poc, el dia s'ha anat aixecant. Sol i màniga curta, fins i tot calor hem passat. El paisatge és espectacular, tota una sèrie de cales d'aigua turquesa es van succeint amb les illes Formigues de decorat de fons.
Poc després el paisatge s'obra i ja s'albira el cap de Sant Sebastià i les poblacions de Calella de Palafrugell i Llafranc, destí final de la nostra caminada. En total, ens han sortit uns 14,5 quilòmetres.
Sortim per l'extrem nord de la platja i, sempre arran de mar, arribem a la cala S'Alguer, una idíl·lica cala de còdols i antigues casetes de pescadors. Travessem la cala i en uns deu minuts arribem a la Cala de Castell, símbol de la consciència ambiental i un dels pocs indrets del litoral català que es conserva sense edificar. A la platja es troba la desembocadura de la riera d'Aubi i compta amb un petit aiguamoll. A l'extrem nord de la cala es troben les restes arqueològiques d'un poblat ibèric, datat entre el segle IV i I abans de la nostra era.
diumenge, 8 de gener del 2012
Sant Martí de Montnegre
Avui hem fet una caminada pels frondosos boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Molt variada de paisatges i amb boniques vistes del massís del Montseny.
Deixem el cotxe al costat de l'ermita de Sant Martí de Montnegre. El camí circula a través de boscos d'alzines, sureres, roures i castanyers. Passa pel costat d'alguns arbres monumentals com l'alzina grossa de Can Preses o el tronc corsecat d'un roure, partit per una tempesta de vent i neu, al davant mateix de l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Poc després, el camí s'enfila fins la carena divisòria del Maresme i el Vallès, baixa fins una riera per remuntar i tornar a Sant Martí de Montnegre.
En total han estat uns 16 km i unes 6 h (parades incloses).
Deixem el cotxe al costat de l'ermita de Sant Martí de Montnegre. El camí circula a través de boscos d'alzines, sureres, roures i castanyers. Passa pel costat d'alguns arbres monumentals com l'alzina grossa de Can Preses o el tronc corsecat d'un roure, partit per una tempesta de vent i neu, al davant mateix de l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Poc després, el camí s'enfila fins la carena divisòria del Maresme i el Vallès, baixa fins una riera per remuntar i tornar a Sant Martí de Montnegre.
En total han estat uns 16 km i unes 6 h (parades incloses).
diumenge, 4 de desembre del 2011
Del castell de Montesquiu al coll dels Tres Pals
Aquest matí hem anat de caminada al Parc Natural del Castell de Montesquiu. Després d'esmorzar a Sant Quirze de Besora, deixem el cotxe a l'aparcament del castell. La ruta (8,7 km i unes 3 h), circular i ben senyalitzada, s'endinsa pel bosc tot creuant la riera de la Solana.
La ruta és ben interessant, el camí travessa boscs de faig i boix (obaga) i boscs de pins i roures (solella). En poc més d'una hora i mitja arribem al coll dels Tres Pals (801 m). Interessant veure els fòssils marins en aquestes terres d'interior. Iniciem la tornada a l'aparcament.
La ruta és ben interessant, el camí travessa boscs de faig i boix (obaga) i boscs de pins i roures (solella). En poc més d'una hora i mitja arribem al coll dels Tres Pals (801 m). Interessant veure els fòssils marins en aquestes terres d'interior. Iniciem la tornada a l'aparcament.
diumenge, 11 de setembre del 2011
GR 92: de Tamariu a Palamós
Sortim de Tamariu a dos quarts de nou del matí. L'etapa d'avui és de 15,5 quilòmetres fins a la Cala de la Fosca (Palamós), on uns amics ens esperen a la platja.
El camí va resseguint la costa fins el cap de Sant Sebastià on es troba el jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda i el far. El camí inicia la baixada i travessa els barris marítims de Palafrugell: Llafranc i Calella de Palafrugell.
Després de Calella de Palafrugell el camí torna a pujar i endinsar-se entre les pinedes arran dels penya-segats fins sortir a la platja de Cala de Castell, salvada de l'edificació gràcies a la pressió popular. Passem pel davant de les antigues cases de pescadors de la pintoresca Cala s'Alguer. Arribem a dos quarts de dues a la Cala de la Fosca (Palamós).
Acabem aquesta fantàstica ruta de 8 dies i uns 140 quilòmetres amb un bany a la cala, un arròs i tornada a Barcelona en cotxe.
Si voleu més informació de tota la ruta, cliqueu aquí.
El camí va resseguint la costa fins el cap de Sant Sebastià on es troba el jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda i el far. El camí inicia la baixada i travessa els barris marítims de Palafrugell: Llafranc i Calella de Palafrugell.
Després de Calella de Palafrugell el camí torna a pujar i endinsar-se entre les pinedes arran dels penya-segats fins sortir a la platja de Cala de Castell, salvada de l'edificació gràcies a la pressió popular. Passem pel davant de les antigues cases de pescadors de la pintoresca Cala s'Alguer. Arribem a dos quarts de dues a la Cala de la Fosca (Palamós).
Acabem aquesta fantàstica ruta de 8 dies i uns 140 quilòmetres amb un bany a la cala, un arròs i tornada a Barcelona en cotxe.
Si voleu més informació de tota la ruta, cliqueu aquí.
(Tamariu)
(Calella de Palafrugell)
(Cala de Castell)
(Cala s'Alguer)
(Cala de la Fosca - Palamós)
dissabte, 10 de setembre del 2011
GR 92: de l'Estartit a Tamariu
L'etapa d'avui és tota una improvisació. El GR dóna una volta de 21 quilòmetres per anar de Torroella de Montgrí a Begur. La idea és anar de l'Estartit a Begur per la platja, però a l'oficina de turisme ens diuen que no podrem travessar la desembocadura del riu Ter i que el pont més proper és a Torroella de Montgrí.
A un quart de vuit del matí agafem l'autobús i en un quart d'hora arribem a Torroella de Montgrí. Esmorzem, travessem el pont i agafem un bonic camí que baixa pel marge dret del riu Ter entre canyissars i camps de conreu. Uns set quilòmetres fins a la gola del Ter. Quan arribem, veiem que es podia travessar. El riu és molt ample però l'aigua s'escola per la sorra de la platja i deixa una desembocadura estreta, totalment franquejable. Suposem que no sempre és així ja que el riu és ample i cabalós, informeu-vos abans.
Un cop a la gola del Ter, enfilem per la platja de la Fonollera i la de Pals fins a la platja del Racó (Begur). Cinc quilòmetres de sorra, dunes i aiguamolls de gran bellesa que es troben dins de la reserva natural del Baix Ter. No comptàvem, però, trobar-nos amb les basses d'en Coll, unes llacunes litorals de l'antic curs del riu Daró. Les creuem per la banda de mar, amb aigua per sobre dels genolls: corrent del rierol contra la força de les onades.
Un cop a la platja del Racó prenem la carretera que en forta pujada ens condueix al bonic poble de Begur, on dinem. Reprenem el GR 92 a tres quarts de dues del migdia i en una mica més d'una hora arribem a Tamariu, un dels bonics barris marítims de Palafrugell. En total han estat uns 19 quilòmetres.
A un quart de vuit del matí agafem l'autobús i en un quart d'hora arribem a Torroella de Montgrí. Esmorzem, travessem el pont i agafem un bonic camí que baixa pel marge dret del riu Ter entre canyissars i camps de conreu. Uns set quilòmetres fins a la gola del Ter. Quan arribem, veiem que es podia travessar. El riu és molt ample però l'aigua s'escola per la sorra de la platja i deixa una desembocadura estreta, totalment franquejable. Suposem que no sempre és així ja que el riu és ample i cabalós, informeu-vos abans.
Un cop a la gola del Ter, enfilem per la platja de la Fonollera i la de Pals fins a la platja del Racó (Begur). Cinc quilòmetres de sorra, dunes i aiguamolls de gran bellesa que es troben dins de la reserva natural del Baix Ter. No comptàvem, però, trobar-nos amb les basses d'en Coll, unes llacunes litorals de l'antic curs del riu Daró. Les creuem per la banda de mar, amb aigua per sobre dels genolls: corrent del rierol contra la força de les onades.
Un cop a la platja del Racó prenem la carretera que en forta pujada ens condueix al bonic poble de Begur, on dinem. Reprenem el GR 92 a tres quarts de dues del migdia i en una mica més d'una hora arribem a Tamariu, un dels bonics barris marítims de Palafrugell. En total han estat uns 19 quilòmetres.
(El riu Ter i el Montgrí)
(El riu Ter i les Illes Medes)
(La gola del Ter)
(Begur)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)