Dogville, de Lars von Trier

Si em pregunteu si és cinema, literatura o teatre, no sabria què contestar. "Dogville" (2003), amb guió i direcció del danès Lars von Trier, és, senzillament, sorprenent.

Imagineu a Nicole Kidman, Ben Gazzara, Lauren Bacall, James Caan i uns quants actors més, en un escenari de teatre on, sobre el terra negre, estan dibuixats amb guix els carrers i el perfil de les cases.

L'acció transcorre en un poblet perdut de les Muntanyes Rocoses, a l'Amèrica profunda. Aquí hi arriba Grace (Nicole Kidman), una fugitiva perseguida per uns mafiosos. Els habitants, després d'una assemblea, decideixen amagar-la a canvi que realitzi treballs per a la comunitat. A mesura que la recerca de la noia s'intensifica, la gent del poble es creu amb el dret d'exigir més de la noia degut al risc que corren, amb una continuïtat d'abusos i doble moral.

Una pel·lícula que analitza l'absència de la bondat absoluta, tant a nivell individual com col·lectiu, amb una visió social molt pessimista. No us la perdeu, no us deixarà indiferents, amb final alliberador després de tres hores de pel·lícula.