dimecres, 26 de juliol del 2006

Sala Montjuïc: Everything is illuminated

Nit de dimecres, nit de cinema. A les vuit del vespre, quedem la Clara, la Isabel, la Merche, la Marlene i jo. Avui, o hem fet tard o hi ha molta més gent. El cas és que ens quedem sense gandules.

Aquest cop la Clara prepara el sopar: truita de patates i ceba (li surten de nassos!), empanadilles, embotit i pa amb tomàquet. Vi i cava, també. Xerrant, xerrant, no sentim el concert de jazz que fan.

La pel·lícula d'avui, Everything is illuminated (Liev Schreiber, Estats Units, 2005) promet. Almenys té molt bona crítica. Sinopsi: En Jonathan és un col·leccionista compulsiu. Des de la seva infantesa, acumula i classifica objectes de tota mena que tinguin algun significat a la seva vida. Darrera aquesta dèria s’amaga la voluntat de tenir uns records i intentar dotar-se d’una identitat. Una identitat de jueu, nét de supervivent de l’Holocaust. Decidit a trobar les arrels de la seva existència, viatja a Ucraïna per trobar la dona que va salvar el seu avi de la persecució nazi i el va permetre fugir als EUA on va refer la seva vida. Arribat al seu destí, en Jonathan es llança a un viatge iniciàtic, còmic i delirant, ple de tendresa i dramatisme, amb l’ajuda de l’Àlex i de l’avi d’aquest, que junts ostenten un petit negoci consistent en organitzar viatges per als jueus que volen retrobar els seus orígens.

Una pel·lícula que és un petit regal, basada en el llibre de Jonathan Safran Foer, Everything is illuminated. Ah, i la banda sonora boníssima.