Quedem la Merche, la Isabel i jo a les 8 del vespre per anar a la Sala Montjuïc. Aquest cop fa el sopar la Merche, ...i quin sopar!. Truita de patates, pop a la gallega, pernil ibèric, olives, trufes,... Ummm. Sopem mentre escoltem el concert de jazz previ. A mig sopar, ens entrevisten del canal 25TV.La pel·lícula "Paradise Now" del director Hani Abu-Assad (2005, Palestina) és realment bona però dura, encara que tingui alguns tocs d'humor. Sinopsi: En Khaled i en Said són dos joves palestins amics de la infància reclutats per a perpetrar un atemptat suïcida a Tel Aviv. Després de la darrera nit en família, es dirigeixen a la frontera amb els explosius enganxats al cos. Però el pla no surt com era esperat.
La pel·lícula, que parla de l'etern conflicte entre Israel i Palestina, va despertar una forta controvèrsia entre els sectors més recalcitrants del sionisme que van pressionar contra la seva candidatura a l’Óscar a la millor pel·lícula estrangera.
La reflexió d'un dels protagonistes és el nucli del film i del conflicte: “Israel ha aconseguit que se li reconegui sense problemes la doble condició de víctima i d’opressor; als palestins només ens queda l’opció de ser víctimes o assassins”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada