Amélie Nothomb (Kobe, Japó, 1967) és una escriptora belga en llengua francesa. La seva primera novel·la va ser aquesta que he llegit, "Higiene de l'assassí" (1992).
A Prétextat Tach, premi Nobel de literatura, li queden dos mesos de vida. Es manté apartat del món, però accedeix a acceptar una sèrie d'entrevistes amb cinc periodistes.
En la primera part, el protagonista juga amb els primers quatre periodistes i, un per un, són humiliats, mostrant-se realment desagradable i cruel, amb opinions racistes i masclistes, acompanyades d'explosions d'ira. Tach és una persona repulsiva, no només per la seva descripció física ("un obès imberbe"), també pel menyspreu que té per tot el que no sigui ell mateix.
"Una autèntica víscera, aquell tipus! Llis com un fetge, inflat com ho deu ser el seu estómac! Pèrfid com una rata, amarg com una vesícula biliar! Només amb la mirada ja notava que em digeria, que em dissolia en els sucs del seu metabolisme totalitari!".
En la segona part, una periodista, l'últim dels entrevistadors, comença a jugar el joc de l'escriptor, un duel dialèctic terrible i fascinant, amb una sorpresa final on es descobreix un terrible secret.
Tot un descobriment aquest llibre que em va recomanar la Cristina L. Un llibre que et remou i una de les experiències lectores més inquietants dels últims temps. Segur que no serà el darrer llibre d'aquesta autora que llegeixi.
A Prétextat Tach, premi Nobel de literatura, li queden dos mesos de vida. Es manté apartat del món, però accedeix a acceptar una sèrie d'entrevistes amb cinc periodistes.
En la primera part, el protagonista juga amb els primers quatre periodistes i, un per un, són humiliats, mostrant-se realment desagradable i cruel, amb opinions racistes i masclistes, acompanyades d'explosions d'ira. Tach és una persona repulsiva, no només per la seva descripció física ("un obès imberbe"), també pel menyspreu que té per tot el que no sigui ell mateix.
"Una autèntica víscera, aquell tipus! Llis com un fetge, inflat com ho deu ser el seu estómac! Pèrfid com una rata, amarg com una vesícula biliar! Només amb la mirada ja notava que em digeria, que em dissolia en els sucs del seu metabolisme totalitari!".
En la segona part, una periodista, l'últim dels entrevistadors, comença a jugar el joc de l'escriptor, un duel dialèctic terrible i fascinant, amb una sorpresa final on es descobreix un terrible secret.
Tot un descobriment aquest llibre que em va recomanar la Cristina L. Un llibre que et remou i una de les experiències lectores més inquietants dels últims temps. Segur que no serà el darrer llibre d'aquesta autora que llegeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada