Com no practiqui més l'anglès no passo l'examen de cinquè ni de conya. I per deixar la consciència tranquil·la, ahir dissabte vaig anar a veure, amb la Isabel Andrés, l'última pel·lícula de Woody Allen en versió original.
Match Point explica la dramàtica història de l'ascens en societat d'un jove i de les terribles conseqüències de la seva ambició. El protagonista, Chris (Jonathan Rhys Meyers), es debat entre dues dones: Chloe (Emily Mortimer) i Nola (Scarlett Johansson), i al no trobar una sortida pren una solució desesperada.
Vàrem sortir molt satisfets del cinema, no tan sols per la pel·lícula, que és molt recomanable, sinó per què poguérem seguir-la molt bé. Potser ajuda el fet que el repartiment sigui anglès en pràcticament la seva totalitat.
Em va sorprendre la veu de l'Scarlett Johansson, bastant greu i no tant dolça com quan és traduïda.
Match Point explica la dramàtica història de l'ascens en societat d'un jove i de les terribles conseqüències de la seva ambició. El protagonista, Chris (Jonathan Rhys Meyers), es debat entre dues dones: Chloe (Emily Mortimer) i Nola (Scarlett Johansson), i al no trobar una sortida pren una solució desesperada.
Vàrem sortir molt satisfets del cinema, no tan sols per la pel·lícula, que és molt recomanable, sinó per què poguérem seguir-la molt bé. Potser ajuda el fet que el repartiment sigui anglès en pràcticament la seva totalitat.
Em va sorprendre la veu de l'Scarlett Johansson, bastant greu i no tant dolça com quan és traduïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada