dilluns, 16 de gener de 2006

"El follón catalán", article de The Economist

Llegint La Vanguardia d'ahir diumenge (pg 24), he trobat molt interessant un article d'opinió de The Economist. Intento fer un resum.

L'article del diari londinenc comença dient que "quan un general parla d'intervenir amb les armes per mantenir la integritat territorial d'un país, qualsevol demòcrata ha de preocupar-se", i més en un país que va sortir d'una dictadura fa 30 anys i va patir un intent de cop d'Estat en 1981.

"El Govern espanyol va fer el correcte arrestant la setmana passada al general José Mena Aguado, cap de l'exèrcit espanyol, després de dir en públic que el nou Estatut constitucional de Catalunya, que li dóna més autonomia i reconeixement com a nació, pot fer necessària la intervenció militar".

L'Estatut català, aprovat de forma contundent pel Parlament de Catalunya, està sent debatut pel Parlament espanyol, comenta el diari. Euskadi i Catalunya han fet una àmplia campanya per obtenir més autonomia, després que la Constitució de 1978 retornés molts poders que s'havien centralitzat sota la dictadura de Franco. "Una considerable minoria, per la seva part, vol la independència. En el cas basc, el debat ha estat desfigurat per la violència d'ETA".

Prossegueix el diari comentant que "gran part de la classe política en Madrid ha rebutjat de forma intransigent considerar més autonomia", i que la bona voluntat del govern Zapatero ha estat benvinguda per negociar amb Euskadi i Catalunya, encara que hi ha arguments respectables contra aquesta flexibilitat, ja que els nacionalistes mai estaran satisfets amb major autonomia judicial i fiscal, i perquè en Madrid el seu govern depén dels vots de l'esquerra nacionalista catalana.

"Euskadi i Catalunya estan entre les regions més riques d'Espanya", i massa autonomia fiscal podria anar en contra del desitjable procés de transferir diner de les regions riques a les pobres. Darrera l'Estatut català hi ha un desig de limitar les transferències fiscals a Madrid.

El rebuig arbitrari de l'anterior govern del PP, sota José María Aznar, fins i tot per parlar amb els nacionalistes bascs i catalans va servir per alimentar el fervor secessionista. "Altres països com Gran Bretanya en relació a Escòcia , i Canadà en relació a Quèbec, han descobert que el millor camí per desactivar les peticions d'independència pot ser concedint més autonomia i, fins i tot si és necessari, reconèixer les peticions de ser una nació. Una democràcia moderna hauria de ser capaç d'acomodar l'autonomia regional, i inclús un clar desig d'independència. Però mai hauria de ser intimidada per un general".

Jo penso que totes les nacions tenen dret a exigir més autonomia i autogestió, sol·licitant totes les competències que calgui. També estic d'acord amb la solidaritat entre les diverses comunitats, però per què no es publiquen les balances fiscals de les diverses comunitats autònomes?. Hi ha molt estudis econòmics i financers que demostren que amb aquesta "solidaritat" no només s'iguala la riquesa sinó que s'inverteix. A més, per què Euskadi i Navarra fiscalment no són solidàries?. Finalment, en democràcia no es pot acceptar la intransigència, tots els temes són opinables i es poden exposar, fins i tot la independència.