diumenge, 20 de novembre de 2005

20 de novembre de 1975

Recordo una trucada del col·legi, la meva mare que agafa el telèfon i, al cap d'una estona, em diu: "Ramon, no cal que corris, que no aneu d'excursió!". Tenia 9 anys, emprenyat perquè, "gràcies" al senyor del bigotet, no anàvem d'excursió. També recordo un altre senyor, amb bigoti i plorant, en la pantalla blanc i negre de la vella televisió Iberia de casa, dient allò de: "Españoles, Franco ha muerto".

La premsa, programes de televisió i de radio, ja fa dies que estan donant la notícia del 30é aniversari, avui, de la mort del dictador, i la seva significació històrica. Tan sols vull recordar un poema de Joan Brossa:

"Final!"

- Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975