dilluns, 21 de maig de 2007

Una tarda al TRAMBAIX

Tres anys després de la seva inauguració, el 5 d'abril del 2004, avui he agafat el tramvia de Barcelona per primer cop, aprofitant que tenia que fer unes gestions. Sortint de la Facultat de Farmàcia, he pujat a la parada de Pius XII i he baixat a Francesc Macià. Quatre parades, uns 10 minuts. Ràpid, còmode, modern.

Un cop a la plaça, he anat a l'edifici del Grup Godó, a buscar unes entrades per al concert de Pink Martini de dimarts de la setmana vinent, que ens van tocar en un sorteig. Planta 15, RAC1 i RAC105. Em donen les entrades, i em deixen donar una ullada al plató on emeten algun dels programes de ràdio que escolto: "Minoria absoluta" (Toni Soler), "Tot és possible" (Elisenda Camps), "El món a RAC1" (Xavier Bosch), "Versió RAC1" (Toni Clapés), "Tu diràs" (Jordi Basté).

Torno a l'ascensor, i veig que darrere meu entra algú. Es tanquen les portes. El conec. "Bona tarda, Toni, felicitats pel programa". "Hola. Moltes gràcies". "Et segueixo des del Versió Original a Catalunya Ràdio. Un programa genial". "Llavors tu ets dels històrics". Ens acomiadem. Era en Toni Clapés.

La veritat és que no m'agrada abordar els famosos. Generalment, o no els conec o els ignoro o, degut a la meva miopia, ni me n'adono. Però, clar, tancats en un ascensor, alguna cosa amable has de dir. Encara que sigui parlar del temps.

Cap comentari: