dissabte, 26 de maig del 2007

Reflexions després d'una fideuà

En comptes de quedar-me tirat al sofà de casa, m'he passat el dia de reflexió a Cardedeu. Au, a pastar fang la reflexió!.

A partir de les 12 del migdia anem caient: en Txema i jo; la Valentina, en Raül, l'Aïna i en Pau; la Núria i l'Andreu; la Clara i en Chicho; i, finalment, la Núria, en Ramon i en Marcel. Els amfitrions, la Marga, l'Ignasi, l'Albert i en Miquel.

Com mana la tradició, primer partit de futbol abans de dinar. El partit acaba bé. Ningú ha sortit lesionat. I és que ja se sap: si combines partit de costellada (bé, de fideuà) i quaranta anys, sempre hi ha algú que acaba a Pere Camps.

A dinar!. En Txema i jo ens encarreguem de l'aperitiu. La Clara i en Chicho, dels primers: amanida de cuscús, escalivada i amanida de pastanagues. La fideuà de la Marga i l'Ignasi (hi havia més sípies que fideus!). Estupefaents (vins i licors) de la Valentina, la Núria, en Raül i en Ramon. I, finalment, dos pastissos de la Núria i l'Andreu. Vaja, com diu la Clara (una altra Clara): "Nos hemos puesto pínfanos".

Segon partit de futbol. I ja m'estranyava a mi: en Ramon es fot el turmell enlaire.

Arribo a casa a les 10 del vespre. Després de veure el pírric 1-0 contra el Getafe i, amb la panxa plena i el cap entabanat per l'alcohol, reflexiono a quin carallot votaré demà.