El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro

Aquesta tarda he vist "El laberinto del fauno" (2006), de Guillermo del Toro. Des de l'últim Festival de Sitges que tenia ganes de veure-la.

L'argument de la pel·lícula és el següent. En 1944, després de la victòria franquista, una nena, Ofèlia (Ivana Baquero, prometedora), inicia el viatge acompanyat de la seva mare (Ariadna Gil), en avançat estat de gestació. Es traslladen a un petit poble on es troba destacat el nou marit de la mare, Vidal (Sergi López, genial), un cruel capità de l'exèrcit franquista pel qual la nena no sent cap afecte. La missió de Vidal és acabar amb la resistència republicana.

Guiada per una fada, Ofèlia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune, una criatura que li fa una increïble revelació: Ofèlia és una princesa, última de la seva estirp, a la que els seus súbdits fa temps que esperen.

Una bona pel·lícula de cinema fantàstic: "Al principi dels temps, quan el bosc era jove, vivien en harmonia els homes, els animals i els éssers fantàstics...".