Ahir divendres al vespre, tercera jornada gastronòmica de cuines del món. Crec que es va consolidant el projecte: bona companyia i ganes de provar la cultura culinària d'altres llocs.
Aquest cop ens hem decidit per la cuina cubana: a les 21 h tenim taula reservada al restaurant La Paladar del Son (Torrent de les Flors nº 6, barri de Gràcia, Barcelona). Les paladares són menjadors casolans, de no més de 8 taules, que van proliferar a Cuba durant la crisi econòmica dels anys noranta, en un acte d’obertura del règim permetent una petita iniciativa privada en l’economia.
La Laura Borràs m’explica que li agradaria viatjar a Cuba aquest any. Li recomano, ja que hi vaig anar a l’any 1997. Un gran país. Una condició, però: fugir de Varadero, Cayo Largo, Cayo Coco i altres llocs infestats de turistes.
Perdre’s per la Habana Vieja, el Malecón, les ciutats colonials com Trinidad, les Casas de la Trova, la música, Santiago de Cuba, les fruites (guayaba, maracuyá, mango), l’anacronisme de la dictadura de Castro i, sobre tot, la seva gent. Umm.
Els cubans viuen una situació molt dura però, com diuen: “El cubano para vivir, inventa”. I s’ho prenen tot amb gran sentit de l’humor. “Pero por qué quieren salir del país, si ésto es el paraíso”. “Pués si ésto es el paraíso, no quiero saber cómo es el infierno”.
I és la veritat. Es un paradís per al turista, amb dòlars a la butxaca. “Pero para el cubano la situsión no é fàsil, mi amol”.
Torno a la gastronomia. Primers contactes amb la carta i preguntes al cambrer: ens decidim pel menú degustació (20 €). Comencen amb tamal (pasta de farina de blat de moro amb carn, boníssim), frituras de malanga (bunyol fregit fet amb pasta d'aquest tubercle) i tostones (llesques de plàtan verd fregits). Seguim amb una amanida i una carn a escollir: la Laura demana rostit de porc amb arroz congrí (arròs amb fesols negres), i jo ropa vieja (carn esfilegassada de vedella). I de postres ens partim una confitura de papaya amb formatge.
Aquest cop ens hem decidit per la cuina cubana: a les 21 h tenim taula reservada al restaurant La Paladar del Son (Torrent de les Flors nº 6, barri de Gràcia, Barcelona). Les paladares són menjadors casolans, de no més de 8 taules, que van proliferar a Cuba durant la crisi econòmica dels anys noranta, en un acte d’obertura del règim permetent una petita iniciativa privada en l’economia.
La Laura Borràs m’explica que li agradaria viatjar a Cuba aquest any. Li recomano, ja que hi vaig anar a l’any 1997. Un gran país. Una condició, però: fugir de Varadero, Cayo Largo, Cayo Coco i altres llocs infestats de turistes.
Perdre’s per la Habana Vieja, el Malecón, les ciutats colonials com Trinidad, les Casas de la Trova, la música, Santiago de Cuba, les fruites (guayaba, maracuyá, mango), l’anacronisme de la dictadura de Castro i, sobre tot, la seva gent. Umm.
Els cubans viuen una situació molt dura però, com diuen: “El cubano para vivir, inventa”. I s’ho prenen tot amb gran sentit de l’humor. “Pero por qué quieren salir del país, si ésto es el paraíso”. “Pués si ésto es el paraíso, no quiero saber cómo es el infierno”.
I és la veritat. Es un paradís per al turista, amb dòlars a la butxaca. “Pero para el cubano la situsión no é fàsil, mi amol”.
Torno a la gastronomia. Primers contactes amb la carta i preguntes al cambrer: ens decidim pel menú degustació (20 €). Comencen amb tamal (pasta de farina de blat de moro amb carn, boníssim), frituras de malanga (bunyol fregit fet amb pasta d'aquest tubercle) i tostones (llesques de plàtan verd fregits). Seguim amb una amanida i una carn a escollir: la Laura demana rostit de porc amb arroz congrí (arròs amb fesols negres), i jo ropa vieja (carn esfilegassada de vedella). I de postres ens partim una confitura de papaya amb formatge.
Bé, ja hem visitat Àsia i Amèrica. Decidim un canvi de continent per a la propera jornada. Àfrica, potser?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada