El llibre que hem llegit durant aquest mes en el Club de Lectura Virtual ha estat "La mujer habitada", de Gioconda Belli.
Gioconda Belli va néixer a Managua (Nicaragua) i, com a molts intel·lectuals de la seva generació, es va integrar en les files del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional). Perseguida per la dictadura somocista, va viure en l'exili a Mèxic i Costa Rica. Va ser membre de la Comissió Político-Diplomàtica del FSLN, i correu clandestí, transportant armes, obtenint recursos i fent divulgació de la lluita sandinista.
El llibre, en certa manera autobiogràfic, submergeix al lector en un món màgic i vital on la resistència ancestral de l'indígena es vincula a la rebel·lió femenina i a la insurgència política d'avui. Lavínia, la protagonista, abandona la casa dels seus pares per iniciar una vida de dona independent. De forma accidental entra en contacte amb la resistència contra la dictadura i acaba fent costat a la lluita armada. Acompanyen a l'acció principal, els comentaris en veu en off d'una indígena, Itzà, morta durant el genocidi de la colonització espanyola.
El llibre va exposant diversos temes (feminisme, paper tradicional de la dona, consciència social), i que han estat debatuts en el fòrum previ al xat del llibre.
En el llibre es comenta que l'home espera de la dona un recolzament de les seves accions, amb una actitud passiva i que, com a molt, accepta una col·laboració sota la seva direcció sense que es desenvolupi per ella mateixa. A més a més, Lavínia observa la realitat social que l'envolta, allunyada del seu món de luxe. Considera que la lluita és justa, és una manera de transformar la societat. Comenta que si la societat ha estat capaç de produir millores tècniques, hauria de ser capaç de transformar el món, de manera que tots puguin viure dignament.
Hem tingut la sort de poder fer el xat, ahir dimarts a les 19 hores, amb la pròpia autora del llibre. Ha estat tot un luxe. A banda de comentar el llibre, va sorgir la idea de feminitzar el món. Llàstima que fos l'únic home del xat, ja que crec que és un llibre que l'home d'avui hauria de llegir.
Gioconda Belli va néixer a Managua (Nicaragua) i, com a molts intel·lectuals de la seva generació, es va integrar en les files del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional). Perseguida per la dictadura somocista, va viure en l'exili a Mèxic i Costa Rica. Va ser membre de la Comissió Político-Diplomàtica del FSLN, i correu clandestí, transportant armes, obtenint recursos i fent divulgació de la lluita sandinista.
El llibre, en certa manera autobiogràfic, submergeix al lector en un món màgic i vital on la resistència ancestral de l'indígena es vincula a la rebel·lió femenina i a la insurgència política d'avui. Lavínia, la protagonista, abandona la casa dels seus pares per iniciar una vida de dona independent. De forma accidental entra en contacte amb la resistència contra la dictadura i acaba fent costat a la lluita armada. Acompanyen a l'acció principal, els comentaris en veu en off d'una indígena, Itzà, morta durant el genocidi de la colonització espanyola.
El llibre va exposant diversos temes (feminisme, paper tradicional de la dona, consciència social), i que han estat debatuts en el fòrum previ al xat del llibre.
En el llibre es comenta que l'home espera de la dona un recolzament de les seves accions, amb una actitud passiva i que, com a molt, accepta una col·laboració sota la seva direcció sense que es desenvolupi per ella mateixa. A més a més, Lavínia observa la realitat social que l'envolta, allunyada del seu món de luxe. Considera que la lluita és justa, és una manera de transformar la societat. Comenta que si la societat ha estat capaç de produir millores tècniques, hauria de ser capaç de transformar el món, de manera que tots puguin viure dignament.
Hem tingut la sort de poder fer el xat, ahir dimarts a les 19 hores, amb la pròpia autora del llibre. Ha estat tot un luxe. A banda de comentar el llibre, va sorgir la idea de feminitzar el món. Llàstima que fos l'únic home del xat, ja que crec que és un llibre que l'home d'avui hauria de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada