Festival Internacional de Cinema de Catalunya Sitges 2005

Wow! Un dia de vacances a la feina per anar al Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sona bé, oi? Dia plujós a Sitges i a tot Catalunya, però amb la sequera que patim, aquesta pluja no emprenya gens.

Arribo a l'Hotel Miramar a les 11 del matí i, mentre penso quina pel·lícula veure, m'entretinc amb una exposició de "Tiburón" ("Jaws"), d'Steven Spielberg. Déu meu, 30 anys de la seva estrena en 1975, i encara tinc esgarrifances quan entro a l'aigua. També penso: "Collons, ja comences a tenir una edat". Compro les entrades, sense conèixer les pel·lícules que fan.

A les 12.45 h al Casino Prado, entro a veure The Girl from Monday (Secció Oficial Noves Visions). Hal Hartley. EUA, 2005. Amb: Bill Sage, Sabrina Lloyd, Tatiana Abracos. 84 minuts. Un ésser procedent d'una constel·lació llunyana anomenada Monday cau al mar i adopta l'aspecte d'una dona bellíssima. Té la missió de trobar un compatriota seu, que es troba a la Terra, en un món que acaba de viure una gran revolució, i on els éssers humans cotitzen en Borsa i augmenten de valor a còpia de sexe indiscriminat. Aquesta dictadura de consum, però, també té els seus detractors, els partisans o terroristes, enemics del consumisme. Crítica al capitalisme més ferotge.

Després de fer un bocata, a les 15.15 h a El Retiro fan The Wild Blue Yonder (Secció Oficial Fantàstic). Werner Herzog. Alemanya/França/Regne Unit, 2005. Amb: Brad Dourif. 81 minuts. La Terra s'ha tornat inhabitable, i un grup d'astronautes es veu obligat a mantenir-se en òrbita i cercar un nou lloc on viure. En troben un, submergit en aigua, que resulta ser el planeta d'on prové l'extraterrestre que ens està narrant la pel·lícula, i que havia arribat al nostre planeta fa dècades, buscant també un planeta habitable. Fantasia espaial que combina música hipnòtica i imatges.

Torno a Barcelona i segueix plovent.