"La Fundació" (Isaac Asimov), "Cròniques marcianes" (Ray Bradbury), "2001: Una odissea de l'espai" (Arthur C. Clarke), "Els androides somien xais elèctrics?" (Philip K. Dick), "Dune" (Frank Herbert)... He llegit bons llibres de ciència-ficció i "Solaris" (1961), de l'escriptor polonès Stanislaw Lem, n'és un.
Kris Kelvin arriba a l'estació Solaris per substituir un dels científics que ha mort en estranyes circumstàncies. Allà descobrirà que els altres dos membres de l'equip que estudien el planeta es troben a prop de la paranoia i que el planeta, un món cobert d'un estrany fluid i que sembla actuar com una forma viva, hi té alguna cosa a veure. Poden els humans entendre aquest nou món quan amb prou feines es coneixen a ells mateixos?
Fantàstica novel·la d'ambient obsessiu i de ritme lent.
Kris Kelvin arriba a l'estació Solaris per substituir un dels científics que ha mort en estranyes circumstàncies. Allà descobrirà que els altres dos membres de l'equip que estudien el planeta es troben a prop de la paranoia i que el planeta, un món cobert d'un estrany fluid i que sembla actuar com una forma viva, hi té alguna cosa a veure. Poden els humans entendre aquest nou món quan amb prou feines es coneixen a ells mateixos?
Fantàstica novel·la d'ambient obsessiu i de ritme lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada