...o "Al sud de la frontera, a l'oest del sol" (1992). Des que vaig llegir "Tòquio Blues", m'han enganxat cadascun dels cinc llibres que he llegit de l'escriptor japonès Haruki Murakami.
En Hajime i la Shimamoto són dos bons amics que tenen moltes coses en comú: els dos són fills únics, tenen un gust semblant per la música, són molt madurs per a la seva edat... Però, degut a un canvi de residència dels pares d'en Hajime, fa que es distanciïn i perdin el contacte sense que arribin a saber si entre ells hi havia només una bona amistat o l'inici d'alguna cosa més.
Passen els anys i en Hajime està casat, té dues nenes i una vida respectable com a propietari d'un bar de jazz d'èxit. Un bon dia la Shimamoto reapareix i, amb ella, uns records d'infantesa i adolescència que fan trontollar la seva estabilitat vital.
Sóc feliç? Ho seria si hagués pres un altre camí? Preguntes que tant en Hajime com qualsevol de nosaltres ens hem arribat a formular alguna vegada.
En Hajime i la Shimamoto són dos bons amics que tenen moltes coses en comú: els dos són fills únics, tenen un gust semblant per la música, són molt madurs per a la seva edat... Però, degut a un canvi de residència dels pares d'en Hajime, fa que es distanciïn i perdin el contacte sense que arribin a saber si entre ells hi havia només una bona amistat o l'inici d'alguna cosa més.
Passen els anys i en Hajime està casat, té dues nenes i una vida respectable com a propietari d'un bar de jazz d'èxit. Un bon dia la Shimamoto reapareix i, amb ella, uns records d'infantesa i adolescència que fan trontollar la seva estabilitat vital.
Sóc feliç? Ho seria si hagués pres un altre camí? Preguntes que tant en Hajime com qualsevol de nosaltres ens hem arribat a formular alguna vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada