Aquest vespre he vist el programa "Sense ficció" de TV3 que, avui, ha emès l'interessant documental "Adéu, Espanya?".
El documental és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia, el Quebec i Catalunya.
Després de donar unes pinzellades històriques i precisar el marc democràtic i constitucional, el documental analitza els recursos econòmics de cada país i la seva viabilitat com a estats sobirans. Finalment, examina el posicionament de la Unió Europea davant la possibilitat de la secessió d'una part d'un estat membre i la seva incorporació immediata a la Unió.
Acabaré amb paraules de la Dolors Genovès, directora del documental: "La independència ha de ser un procés democràtic i normal. Cal perdre la por. La relació amb Espanya ha de ser afectuosa i respectuosa".
El documental és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia, el Quebec i Catalunya.
Després de donar unes pinzellades històriques i precisar el marc democràtic i constitucional, el documental analitza els recursos econòmics de cada país i la seva viabilitat com a estats sobirans. Finalment, examina el posicionament de la Unió Europea davant la possibilitat de la secessió d'una part d'un estat membre i la seva incorporació immediata a la Unió.
Acabaré amb paraules de la Dolors Genovès, directora del documental: "La independència ha de ser un procés democràtic i normal. Cal perdre la por. La relació amb Espanya ha de ser afectuosa i respectuosa".
5 comentaris:
He visto el programa y la verdad es que parece posible pero claro no olvidemos que “España es diferente” y se nota vaya si se nota, no creo que les interese soltarnos, ¿quien quiere dejar a quien le mantiene? Y encima es dócil como lo somos nosotros.
No tenemos que olvidar que tenemos una democracia que es muy joven, que nos tubierón muchos años en un regímen que nos dejo una resaca muy importante y que tienen que pasar unos cuantos años más para poder estar a la altura de los paises que nos relacionaban en el programa. yo tambien lo vi y si me dio mucha pena por que estoy seguro que yo no podre ver ese autogobierno que seguro algun dia llegara.
Y espero que cuando llege a los niños no les hagan cantar els segadors como a mi me hicieron cantar el cara al sol cuando entraba a la escuela.
Jo també el vaig veure.
El vaig trobar molt interessant.
Jo no perdo l'esperança que algun dia (i cada cop ho veig més aprop) alguna generació podrà dir: bon vent i barca nova! ;)
el vaig veure ja començat, però em va enganxar...
Penso igual que molts... Espanya no deixarà anar la seva millor font d'ingresos, estigues ben segur.
Ens possen a "parir", ens odien, ens insulten, però no ens deixaràn anar....
jo també vaig veure el reportatge! i estic totalment d'acord amb la Issa, molt dir dels catalans, molt despreciar-nos i resulta que per la pasta si que ens volen!
Hem de confiar en que i si se'n va parlant,a poc a poc les coses canviaran...
Publica un comentari a l'entrada