divendres, 10 de juliol del 2009

París, Texas, de Wim Wenders

Aquest vespre he vist "Paris, Texas" (1984) del director alemany Wim Wenders. Havia escoltat molt bones crítiques de la pel·lícula i tenia com a referència la meravellosa "El cel sobre Berlín" (1987), del mateix director i una de les meves pel·lícules preferides.

Aquesta road-movie explica la història de Travis (Harry Dean Stanton), una ànima pèrduda en el seu propi infern. Desaparescut durant 4 anys, torna a aparèixer caminant pel desert de Texas, prop de la frontera amb Mèxic, amnèsic i vestit amb parracs. Amb ajuda del seu germà, torna a retrobar-se amb persones del seu passat: Jane (Nastassja Kinski), la seva ex-dona, i el seu fill de set anys.

Fantàstic diàlegs (com el de Travis i Jane en el peep-show i que donen les claus de la baixada a l'infern del protagonista) i els magnífics acords de Ry Cooder, que acompanyen una excel·lent fotografia, fan d'aquesta una pel·lícula sublim. No us la perdeu.

3 comentaris:

issa ha dit...

aquesta és una pel.lícula que fa temps volia veure però es va quedar en no res... ho intentaré un altre cop.

Lourdes ha dit...

HE VIST QUE ESTAS AMB ALTRES PROJECTES...!!!! QUE REBÉÉÉ...

REFERENT A LA CERVESETA...UMMMM VA CAURE UNA.... I AQUEST DIVENDRES TORNEM A ANAR A LONDRES...!!! STIK DESITJANT TORNAR...I TORNARÉ A VEURE THE LION KING...(recomanable 100%)i es clar... NO PODRÉ MARXAR SENSE FER UNA...encara que sigui petita...

Anònim ha dit...

Boníssima, absolutament d'acord. Qui diu que en aquesta època no es poden fer pel·lícules d'amor que no siguin carrinclones i sentimentaloides?

Ignasi