Una de les maneres de netejar els pensaments, des de la cafeteria de la feina, és mirar la muntanya que tenim al davant. A la primavera, al verd dels arbres i matolls i al marró del terra, els acompanya el color de diferents flors. Destaca, però, el groc de la ginesta.
Amb la Bea, la Clara i la Glòria hem realitzat una excursió matinal, d'unes tres hores, per la muntanya de la Conreria.
I aquí teniu la ginesta, en tot el seu esplendor:
En acabar, esmorzar-dinar de carn a la brasa per "recuperar" l'esforç. Una bona manera de passar un matí de diumenge.
Amb la Bea, la Clara i la Glòria hem realitzat una excursió matinal, d'unes tres hores, per la muntanya de la Conreria.
I aquí teniu la ginesta, en tot el seu esplendor:
En acabar, esmorzar-dinar de carn a la brasa per "recuperar" l'esforç. Una bona manera de passar un matí de diumenge.
5 comentaris:
ui, com ens cuidem eh? jo tampoc surto a caminar pel bosc si no m'asseguren una bona recompensa en forma de menjar en acabat... soc així, que hi farem!
Oh, quina "morriña" de muntanya que m'està entrant...
jeje, jo igual que la Belén, també necessito una recompensa... sino, res de res!!! ;)
petons!
I no us heu perdut? jajaja !!! veig que les meves classes teorico-pràctiques donen resultat, oi?
Molt bé...
Sergi
Ginesta es una de les paraules catalanes que més m'agraden :)
Publica un comentari a l'entrada