diumenge, 5 d’abril de 2009

Pins i ginesta

Una de les maneres de netejar els pensaments, des de la cafeteria de la feina, és mirar la muntanya que tenim al davant. A la primavera, al verd dels arbres i matolls i al marró del terra, els acompanya el color de diferents flors. Destaca, però, el groc de la ginesta.

Amb la Bea, la Clara i la Glòria hem realitzat una excursió matinal, d'unes tres hores, per la muntanya de la Conreria.



I aquí teniu la ginesta, en tot el seu esplendor:


En acabar, esmorzar-dinar de carn a la brasa per "recuperar" l'esforç. Una bona manera de passar un matí de diumenge.

5 comentaris:

Belén ha dit...

ui, com ens cuidem eh? jo tampoc surto a caminar pel bosc si no m'asseguren una bona recompensa en forma de menjar en acabat... soc així, que hi farem!

albis ha dit...

Oh, quina "morriña" de muntanya que m'està entrant...

Lua ha dit...

jeje, jo igual que la Belén, també necessito una recompensa... sino, res de res!!! ;)

petons!

Pedraforca ha dit...

I no us heu perdut? jajaja !!! veig que les meves classes teorico-pràctiques donen resultat, oi?
Molt bé...
Sergi

debolsillo ha dit...

Ginesta es una de les paraules catalanes que més m'agraden :)