El llibre "The killing fields", de Christopher Hudson, està basat en la història real d'en Sydney Schanberg, corresponsal de The New York Times, i d'en Dith Pran, el seu assistent cambotjà, durant la caiguda del govern cambotjà a mans del Khmer Roig. Aquest llibre me'l vaig comprar a Phnom Pehn i, per a mi, té poc interès literari. L'interès és només personal i històric, ja que descriu un dels episodis més foscos de la humanitat.
En només quatre anys (1975-1979), el brutal règim del Khmer Roig, liderat per Pol Pot, va assassinar al voltant de 2 milions de persones, un 25% de la població de Cambotja, en els tristament coneguts com a "camps de la mort".
Prop de la capital del país es troba Choeung Ek, un d'aquests "camps de la mort". La visita és esfereïdora: una gran torre alberga els ossos i la roba que es van trobar a les fosses comunes del voltant. El centre s'ha convertit en un memorial de record a les víctimes.
En un primer moment no era partidari de publicar la fotografia. Però penso que el silenci no ajuda a les víctimes, i sí el seu record. És difícil d'entendre la capacitat que té l'ésser humà de realitzar tanta barbaritat.
En només quatre anys (1975-1979), el brutal règim del Khmer Roig, liderat per Pol Pot, va assassinar al voltant de 2 milions de persones, un 25% de la població de Cambotja, en els tristament coneguts com a "camps de la mort".
Prop de la capital del país es troba Choeung Ek, un d'aquests "camps de la mort". La visita és esfereïdora: una gran torre alberga els ossos i la roba que es van trobar a les fosses comunes del voltant. El centre s'ha convertit en un memorial de record a les víctimes.
En un primer moment no era partidari de publicar la fotografia. Però penso que el silenci no ajuda a les víctimes, i sí el seu record. És difícil d'entendre la capacitat que té l'ésser humà de realitzar tanta barbaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada