Aquest vespre he seguit el debat que han fet a TV3 els caps de llista per Barcelona a les eleccions legislatives del 9 de març.
Joan Herrera (ICV) va combinar les crítiques habituals al PP amb retrets a les renúncies en polítiques socials del PSOE. Va culpabilitzar populars i socialistes del model d'infraestructures català, i va aprofitar temes com la immigració i la llengua per descarregar tota l'artilleria contra el PP, "antítesi de la moderació".
Dolors Nadal (PP) va centrar una bona part de les seves intervencions a associar immigració amb problemes, a atacar la política d'immersió lingüística i la política econòmica. Les altres forces l'hi van retreure la política del seu partit cap a Catalunya.
Joan Ridao (ERC) va reiterar la seva oferta d'un pacte unitari de les forces catalanistes, i va reivindicar el vot de l'esquerra catalanista. Va deixar en segon terme les reivindicacions identitàries, posant l'accent en qüestions com el finançament, la immigració i la llei de dependència.
Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) va enfocar el debat reivindicant la necessitat d'un catalanisme a les Corts amb perfil propi, criticant que, quan cal, PSOE i PP es posen d'acord en contra dels interessos de Catalunya. Va apostar per la centralitat en les polítiques socials i econòmiques.
Carme Chacón (PSC), moderant formes, centrava el seu missatge a posar de relleu la necessitat que el 9-M guanyin els socialistes per tenir un "govern amic" que tiri endavant projectes prioritaris per a Catalunya com el desplegament de l'Estatut o el nou finançament. Va recordar el dualisme de la política espanyola, "o Rajoy o Rodríguez Zapatero".
El debat no m'ha fet variar la meva intenció de vot. He escoltat i, ja d'entrada, descarto una de les forces polítiques (PP). La resta tenen alguna part del seu discurs interessant, encara que poso en dubte l'autonomia del PSC davant d'un PSOE, que no saps si serà federalista o jacobí.
Joan Herrera (ICV) va combinar les crítiques habituals al PP amb retrets a les renúncies en polítiques socials del PSOE. Va culpabilitzar populars i socialistes del model d'infraestructures català, i va aprofitar temes com la immigració i la llengua per descarregar tota l'artilleria contra el PP, "antítesi de la moderació".
Dolors Nadal (PP) va centrar una bona part de les seves intervencions a associar immigració amb problemes, a atacar la política d'immersió lingüística i la política econòmica. Les altres forces l'hi van retreure la política del seu partit cap a Catalunya.
Joan Ridao (ERC) va reiterar la seva oferta d'un pacte unitari de les forces catalanistes, i va reivindicar el vot de l'esquerra catalanista. Va deixar en segon terme les reivindicacions identitàries, posant l'accent en qüestions com el finançament, la immigració i la llei de dependència.
Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) va enfocar el debat reivindicant la necessitat d'un catalanisme a les Corts amb perfil propi, criticant que, quan cal, PSOE i PP es posen d'acord en contra dels interessos de Catalunya. Va apostar per la centralitat en les polítiques socials i econòmiques.
Carme Chacón (PSC), moderant formes, centrava el seu missatge a posar de relleu la necessitat que el 9-M guanyin els socialistes per tenir un "govern amic" que tiri endavant projectes prioritaris per a Catalunya com el desplegament de l'Estatut o el nou finançament. Va recordar el dualisme de la política espanyola, "o Rajoy o Rodríguez Zapatero".
El debat no m'ha fet variar la meva intenció de vot. He escoltat i, ja d'entrada, descarto una de les forces polítiques (PP). La resta tenen alguna part del seu discurs interessant, encara que poso en dubte l'autonomia del PSC davant d'un PSOE, que no saps si serà federalista o jacobí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada