Nicolas de Staël. "Figures au bord de la mer" (1952).
Aquest matí he anat a veure l'exposició de Nicolas de Staël. Una seixantena d'olis d'aquest artista es poden veure a la sala d'exposicions de la Pedrera fins el proper 24 de setembre.
En Nicolas de Staël (Sant Petersburg, Rússia, 1914 - Antibes, França, 1955) és una de les figures fonamentals de l'abstracció del segle XX. L'espai i el color esdevenen les dominants del seu treball. És autor d'una extensa obra concentrada en només tretze anys d'intensa creació, entre el 1942 i el 1955, any en què es va suïcidar.
"Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura", pensa l'artista.
Com em passa sovint amb l'art, i amb l'art abstracte encara més, en aquesta exposició hi ha obres que no les entenc, altres que no em diuen res i altres que les trobo genials. No us la perdeu, però.
Aquest matí he anat a veure l'exposició de Nicolas de Staël. Una seixantena d'olis d'aquest artista es poden veure a la sala d'exposicions de la Pedrera fins el proper 24 de setembre.
En Nicolas de Staël (Sant Petersburg, Rússia, 1914 - Antibes, França, 1955) és una de les figures fonamentals de l'abstracció del segle XX. L'espai i el color esdevenen les dominants del seu treball. És autor d'una extensa obra concentrada en només tretze anys d'intensa creació, entre el 1942 i el 1955, any en què es va suïcidar.
"Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura", pensa l'artista.
Com em passa sovint amb l'art, i amb l'art abstracte encara més, en aquesta exposició hi ha obres que no les entenc, altres que no em diuen res i altres que les trobo genials. No us la perdeu, però.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada