Dades: Recorregut: 18,5 Km. Desnivell positiu: 700 m. Desnivell negatiu: 700 m. Temps (amb parades): 7 h 30 mn.
Són les 8:30 h. Sortim del Refugi Font Ferrera (1169 m) travessant un bosc de pins, seguint el GR-7, el qual no deixarem en tot el dia. Bona part de la ruta es fa per pista forestal. A la llunyania s’intueix el Mont Caro, la nostra destinació. Un corriol ens apropa a la cinglera, un magnífic mirador de bona part de la travessa d’aquests dies.
Seguim direcció a Casetes Velles i, per pista, arribem a la Font de la Llagosta. Aprofitem per remullar-nos bé ja que el dia és assolellat i calorós. Després de la font, deixem la pista i agafem un corriol que ens duu a un magnífic mirador sobre el Delta de l’Ebre. No tenim sort ja que la calitja de la costa impedeix la visibilitat. Fem camí cap a la Cova del Vidre, excavada en un cingle.
Són les 8:30 h. Sortim del Refugi Font Ferrera (1169 m) travessant un bosc de pins, seguint el GR-7, el qual no deixarem en tot el dia. Bona part de la ruta es fa per pista forestal. A la llunyania s’intueix el Mont Caro, la nostra destinació. Un corriol ens apropa a la cinglera, un magnífic mirador de bona part de la travessa d’aquests dies.
Seguim direcció a Casetes Velles i, per pista, arribem a la Font de la Llagosta. Aprofitem per remullar-nos bé ja que el dia és assolellat i calorós. Després de la font, deixem la pista i agafem un corriol que ens duu a un magnífic mirador sobre el Delta de l’Ebre. No tenim sort ja que la calitja de la costa impedeix la visibilitat. Fem camí cap a la Cova del Vidre, excavada en un cingle.
D’aquí al Coll de Pallers el camí és molt estret, amb pujades i baixades contínues, havent d’apartar les branques dels boixos que gairebé tapen el camí. Sentim un xiscle, i en un racó del camí veiem una cabra salvatge que, espantada, surt corrents bosc avall. Arribem al Coll de Pallers realment cansats.
Del coll, el camí baixa fins arribar a la pista que duu al Coll de la Carrasqueta, i que seguim fins el Refugi de Caro (1166 m), on arribem a les 16 h. Aquesta zona està força urbanitzada. Tot un desastre dels moments abans de ser creat el Parc Natural. El Mont Caro (1442 m), amb les seves antenes, ha dominat gran part del paisatge d’avui.
Del coll, el camí baixa fins arribar a la pista que duu al Coll de la Carrasqueta, i que seguim fins el Refugi de Caro (1166 m), on arribem a les 16 h. Aquesta zona està força urbanitzada. Tot un desastre dels moments abans de ser creat el Parc Natural. El Mont Caro (1442 m), amb les seves antenes, ha dominat gran part del paisatge d’avui.
Un cop al refugi ens atén la Maria, una simpàtica pèl-roja, bufona i amb un deliciós accent tortosí. Dutxa, cerveses i entrepà de truita. És divendres i pensem que el refugi estarà ple, però no, tan sols venen un grup de tres valencians. Sopar, vi (molt de vi, com cada nit!) i a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada