diumenge, 19 de novembre del 2006

Exposició Pablo Gargallo

Seguint les recomanacions de l'Ignasi Martí, aquest matí he anat a veure l'exposició que, sobre Pablo Gargallo, fan a la Fundació Caixa de Catalunya La Pedrera.

L'escultor i pintor aragonès Pablo Gargallo (1881-1934), barceloní d'adopció, se'l considera un dels artistes més significatius de l'avantguarda espanyola i internacional. És un dels més destacats renovadors del llenguatge escultòric del segle XX.

Si us he de ser sincers, poc coneixia de l'obra d'aquest artista, tret de les obres que trobem en diversos espais de Barcelona: plaça de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Ajuntament de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

En l'exposició trobem des de les clàssiques obres figuratives amb materials tradicionals, fins a obres on intenta simplificar i sintetitzar les formes i els volums. "Procés d'alliberament físic de l'escultura en què converteix el buit, els espais i la llum en factors decisius de la construcció escultòrica, que despulla de tots els elements de volum, forma i matèria que considera innecessaris", llegeixo en una de les parets de l'exposició.

De fet, les obres que més m'han agradat han estat les que s'allunyen de la corrent figurativa clàssica: Gran Ballarina, II (1929) o Greta Garbo amb pestanyes (1930), per exemple.

Gran Profeta (1933) potser és la seva obra més coneguda. La figura representa un orador parlant enèrgicament, aixecant el braç dret amb un gest desafiador, i amb les seves cames robustes sòlidament afermades a terra.