dijous, 18 de maig de 2006

A un mes del referèndum...

Queda un mes just per al referèndum de l'Estatut, i tan sols tinc clar que hi aniré a votar. Descartades l'abstenció, el vot blanc i el nul, les dues opcions que em queden són: o votar SI o votar NO.

Els que defensen el SI comenten que el nou Estatut suposa que Catalunya es podrà dotar d’una eina que permetrà afrontar i gestionar els problemes que té plantejats el nostre país. Per contra, votar NO té una conseqüència molt clara: que Catalunya segueixi amb l’Estatut del 1979, és a dir, amb un text que és pitjor que el que ara se sotmet a votació.

El nou Estatut dóna un reconeixement de la identitat nacional, així com un major reconeixement per al català i més instruments per a la seva normalització. Per primera vegada, el català queda equiparat en drets i deures al castellà. Es reconeix que Catalunya és una nació i els drets històrics de Catalunya com a fonament del nostre autogovern.

Es millora el finançament, que garantirà la suficiència financera de Catalunya. També, el nou Estatut dóna noves competències a la Generalitat. Així mateix, es blinden competències per evitar la intromissió de l’Estat.

Es dóna a Catalunya un major paper polític dins l'Estat, en relació amb les altres Comunitats Autònomes i amb la Unió Europea. Es reconeix l’acció exterior de la Generalitat.

Per altra banda, els que defensen el NO comenten si calia tant d'esforç per aconseguir aquest Estatut. Un text que no passa de ser allò que ja hauríem pogut aconseguir amb l'Estatut de 1979 si s'hagués desplegat amb lleis orgàniques i una interpretació més autonomista del Tribunal Constitucional.

No s'ha respectat el Parlament català, un projecte que tenia el recolzament del 90% dels diputats, un text ambiciós però constitucional. Ja se sabia que caldria rebaixar, però s'ha desvirtuat el 67% del text.

Se'ns nega a denominar-nos nació. I si parlem del tema del finançament, cal dir que l'actual ens està ofegant i ens fa perdre pes econòmic i polític. Se'ns dóna una propina, això si, però no calia fer un nou Estatut per aconseguir el que ens donen. El nou Estatut és millor que el vigent, però serà pitjor que el que els bascos i navarresos tenen des de fa 30 anys.

Al parlar d'infrastructures s'ha de dir que seguim sense poder gestionar els nostres ports i aeroports. L'aeroport i el port de Barcelona estan perdent pes vers altres d'Europa. L'AVE segueix tenint criteris radials amb Madrid com a centre. Se seguiran pagant eternament els peatges.

Encara tenim un mes per decidir-nos. El que és una realitat és que el nou Estatut sotmès a referèndum no és el mateix que el que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre de 2005, i que el President del Govern central es va comprometre a aprovar.

També és una realitat lamentable la campanya de catalanofobia, d'insults i de boicot. Se'ns ha tractat d'insolidaris i lladres. Se'ns ha amenaçat des de l'exèrcit espanyol, pel sol fet de fer arribar al Congrés de Diputats una proposta democràtica.

Bé, ara toca pensar i decidir.