Òstia, quin fart de patir!

Doncs si. Aixó no pot ser bo per a la salut. Quedem a les 20.15 hores al CNSA per veure el partit. Tenim bones sensacions. Esperem a demanar els bocates, no sigui que se'ns atravessin.

Acaba la primera part i estem emprenyats. Gol injustament anul·lat al Barça. Gol de l'Arsenal amb falta prèvia inexistent d'en Puyol. Dues jugades determinants, que podien decidir una final, i dues decissions arbitrals molt difícils d'entendre.

A la segona part, en Rikjaard decideix uns canvis determinants: Iniesta (com és que no va sortir de titular, Frank?), Larsson (participa en els dos gols), Belletti (autor del segon gol, va donar profunditat a la banda dreta). Amb el gol d'Eto'o, aixó ja està guanyat, i uns minuts després gol de Belletti i ja tenim la final al sac.

Acaba el partit, i la culerada esclata: petards, cava i cap a Canaletes. Ja tenim la segona Copa d'Europa (tantes com el Nottingham Forest!), 14 anys després de Wembley (bufff), massa poques per a un club amb la nostra història. Però amb la plantilla que hi ha, més alguns canvis que cal per reforçar algunes possicions, poden entrar en una era blaugrana a Europa.

Arribo a casa, em foto una dutxa d'aigua calenta i got de llet amb Cola-Cao, sinó avui no dormiré.

Visca el Barça i Visca Catalunya!.