diumenge, 29 de gener de 2006

Dos aniversaris: Wolfgang Amadeus i el meu

Divendres, 250è aniversari del naixement d'en W.A. Mozart (27 de gener de 1756). Ahir dissabte, el meu 40è aniversari (28 de gener de 1966).

Potser és agosarat per la meva part escriure aquest post conjuntament. No us penseu que em vulgui comparar amb el geni de Salzburg, a més no en soc pas jo cap geni, però que voleu que us digui: és el meu 40è aniversari i del primer la premsa en va plena i del meu ni una trista paraula.

Amb tantes comilones, començo a tenir cara de pa de ral. Divendres festa de la feina i dinar amb els pares. Divendres vespre, sopar "sorpresa" al bar del CNSA. Ahir dissabte, dinar i convidada a la família. Al vespre, festa "sorpresa" amb els amics.

"A les 20.30 a casa meva", em diu en Txema. Puntual, i amb cara de xai a l'escorxador, arribo. Em trobo només amb en Txema i en Sergi. "Primer perill passat", penso. Al cap d'una estoneta, sortim de casa, i xino-xano arribem a la cerveseria Stay (carrer Malats 61). Fa un parell d'anys ja hi havia estat, amb l'Ester, en Joaquim i en Txema, però no sabia que tinguessin un reservat.

Acollonit, obro la porta i ja em trobo a tothom. En Marc, la Marta, en Pale, l'Anna, en Jordi, l'Alba, la Judith, la Yoli, en Carles, en Pere, la Yola, l'Ester, en Joaquim, la Isabel, en Gabi, i en Txema i en Sergi que venien amb mi per assegurar-se que no m'escapava.

Lloc molt acollidor, sols, almenys no emprenyes a ningú. Sopar de pica-pica, torrades de pa amb tomàquet, safates d'embotits, patés i formatges, per acabar amb el pastís d'aniversari. "Eeeepp, on és la conilleta?". Em posen la mel als llavis amb un tanga. "Què me'l posi jo????". Nasos, no és ni ètic ni estètic, i menys després de sopar. Ara si, "peaso regalo": un gore-tex i un folre, vermells els dos. Joeeer, semblaré un pijerilis. Moltes gràcies, companys, us heu gratat la butxaca, no calia, us heu passat, és massa. Què nassos: ÉS MEEEEUUUU!

Després del sopar, mojito al bar de Can Fabra.

Molts amics ja van caient en la quarantena (aquest any 2006 serà sonat!): fa poc la Isabel el 4 de novembre i l'Anna el 2 de gener. Alguns ja hi són, altres encara els hi queda, uns altres encara han d'entrar en la trentena. El millor de tot és tenir amics amb qui celebrar aquests moments bons, però també amb qui passar i acompanyar en els moments dolents, que també venen.

Ufff, vaja cap de setmana. A mi que no m'agrada ser el centre d'atenció, toma teràpia!.