Ja fa gairebé un mes de l'aprovació del projecte de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i tota Espanya sembla que estigui sotmesa a un dramàtic debat sobre la identitat hispànica. La iniciativa del Parlament de Catalunya s'ha estavellat amb una muralla d'incomprensió, recel i defensa del concepte rígid d'Espanya, sobre tot per part de persones que en el seu moment no havien donar suport a la Constitució, així com pels membres de la caverna mediàtica.
El 90% dels diputats del Parlament han aprovat un nou Estatut que planteja poder assolir més poder polític per resoldre millor els problemes dels catalans, més diners per poder fer les polítiques que necessiten els ciutadans, i en definitiva, tenir les eines necessàries per poder fer de Catalunya un país pròsper, modern, desenvolupat, més lliure, i alhora igualitari i socialment avançat.
Els principals punts de conflicte, degut a la ignorància o, el que és pitjor, a la mala intenció, han estat: definició de Catalunya com a nació, la llengua, les competències i el finançament.
L’autodefinició de Catalunya com a nació ha generat un gran enrenou. Les primeres accepcions del concepte nació, segons el Diccionario de la Real Academia de la Lengua, són: "1.Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2.Territorio de ese país. 3.Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común". Es pot dubtar que Catalunya pugui ser considerada una nació?.
L’Estatut defineix el català com la llengua pròpia i comuna de Catalunya, així com d’ús preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics. Un dels objectius de la proclamació del deure de coneixement del català és el d’igualar en dignitat les dues llengües oficials, i en la mesura que ja existeix el deure de conèixer la llengua castellana, també ha d’existir el mateix deure en relació amb la catalana. Cal, a més, el reconeixement de la segona llengua parlada a casa nostra, com és el cas de l'aranès.
El nou Estatut preveu un increment de les competències de la Generalitat i el seu blindatge –a través dels drets històrics, com tenen Euskadi i Navarra- per evitar la intromissió de l’Estat en aquelles matèries que no li són pròpies. Així el govern de Catalunya podrà gestionar els ports, els aeroports catalans i la xarxa viària, tindrà la potestat per fixar els horaris comercials o bé intervenir en la determinació del contingent d’immigrants que vingui a Catalunya. Qui millor que un mateix per gestionar casa seva?.
No es pot negar l'esforç de solidaritat que ha tingut Catalunya amb altres comunitats autònomes (molts no volen recordar-ho) , però cal un finançament més just. Catalunya recaptarà i gestionarà tots els impostos que paguen els catalans, a través d’una agència tributària pròpia amb capacitat normativa sobre tots els tributs, de manera semblant a Euskadi i Navarra. La Generalitat aportarà una quantitat a l’Estat en concepte de serveis prestats i de solidaritat amb les comunitats autònomes més desfavorides.
Els temps canvien i canvien les necessitats. No és normal que les iniciatives del país sempre siguin vistes amb recel, sobre tot després de la contribució històrica de Catalunya en favor de l'estabilitat i de la democràcia. Catalunya ha de ser audaç i ambiciosa, però sobre tot té el deure i l'obligació de ser intel·ligent. Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada