M'he fet el ferm propòsit de llegir un clàssic de tant en tant. I avui, després de quatre mesos, he acabat aquest immens llibre. Immens no només per les prop de 800 pàgines, també per la quantitat de temes que va destil·lant, tot un compendi del pensament europeu de les primeries del segle XX.
"La muntanya màgica" (1924), de l'escriptor alemany Thomas Mann, és una de les obres mestres de la literatura europea. La història de la novel·la té lloc a un sanatori de Davos, als Alps suïssos, durant els primers anys del segle XX.
En Hans Castorp, el seu principal protagonista, es dirigeix al sanatori a visitar el seu cosí, en Joachim Ziemssen, que es troba en tractament. I el que hauria d'haver estat una visita de tres setmanes es converteix en una estada de set anys. Durant aquesta estada, en Hans Castorp es relaciona amb diversos personatges, residents del sanatori o habitants del poble proper, cosa que serveix a l'autor reflexionar sobre diversos temes: amor, art, malaltia, mort, cultura, política, pas del temps, religió, humanitat... i, fins i tot, de la sardana!
"M'ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S'agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena. C'est charmant. És humà."
"La muntanya màgica" (1924), de l'escriptor alemany Thomas Mann, és una de les obres mestres de la literatura europea. La història de la novel·la té lloc a un sanatori de Davos, als Alps suïssos, durant els primers anys del segle XX.
En Hans Castorp, el seu principal protagonista, es dirigeix al sanatori a visitar el seu cosí, en Joachim Ziemssen, que es troba en tractament. I el que hauria d'haver estat una visita de tres setmanes es converteix en una estada de set anys. Durant aquesta estada, en Hans Castorp es relaciona amb diversos personatges, residents del sanatori o habitants del poble proper, cosa que serveix a l'autor reflexionar sobre diversos temes: amor, art, malaltia, mort, cultura, política, pas del temps, religió, humanitat... i, fins i tot, de la sardana!
"M'ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S'agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena. C'est charmant. És humà."
1 comentari:
Aix, aquest el vaig començar i em vaig enganxar, però se l'estava llegint la meva mare, així que el vaig deixar al principi. Ara m'has fet recordar que l'he de tornar a agafar :)
Gràcies Ramonet
Publica un comentari a l'entrada