Aquest dilluns varem sortir vuit amics des de Barcelona amb la intenció de pujar a l'Aneto (3404 m), el cim més alt dels Pirineus. Després de dinar a Benasc, ens varem dirigir en cotxe fins al Plan de la Besurta. Deixem el cotxe aparcat, ens posem en marxa i en 40 mn arribem al Refugi de La Renclusa (2140 m), on fem nit.
Dimarts ens llevem ben aviat i a les sis del matí iniciem l'ascens. Encara és fosc. Només sortir del refugi, el camí s'enfila en forta pujada. El sol comença a sortir, donant color a la muntanya. La ruta discorre paral·lela a la Cresta dels Portillons. Travessem la cresta a través del Portilló Superior (2870 m), un estret pas encaixonat que comunica una vessant amb l'altra. Ara sí, al nostre davant se'ns obre la glacera de l'Aneto i, al fons, el cim.
El camí és evident. Només cal seguir la traça en la neu d'altres muntanyencs. Anem avançant per tota la glacera amb els grampons posats fins al Coll de Corones (3196 m). L'últim tram de la glacera és d'un exigent fort pendent. Arribem al mític Pas de Mahoma (3390 m), un pas de 50 m, molt aeris i exposats. Cinc dels vuit companys decidim no travessar-lo i, mentre esperem, gaudim d'unes fantàstiques vistes. Desfem el camí i arribem al refugi a les set de la tarda.
Avui dimecres hem esmorzat tranquil·lament al refugi i hem tornat a l'aparcament a recollir el cotxe per tornar a Barcelona.
Dimarts ens llevem ben aviat i a les sis del matí iniciem l'ascens. Encara és fosc. Només sortir del refugi, el camí s'enfila en forta pujada. El sol comença a sortir, donant color a la muntanya. La ruta discorre paral·lela a la Cresta dels Portillons. Travessem la cresta a través del Portilló Superior (2870 m), un estret pas encaixonat que comunica una vessant amb l'altra. Ara sí, al nostre davant se'ns obre la glacera de l'Aneto i, al fons, el cim.
El camí és evident. Només cal seguir la traça en la neu d'altres muntanyencs. Anem avançant per tota la glacera amb els grampons posats fins al Coll de Corones (3196 m). L'últim tram de la glacera és d'un exigent fort pendent. Arribem al mític Pas de Mahoma (3390 m), un pas de 50 m, molt aeris i exposats. Cinc dels vuit companys decidim no travessar-lo i, mentre esperem, gaudim d'unes fantàstiques vistes. Desfem el camí i arribem al refugi a les set de la tarda.
Avui dimecres hem esmorzat tranquil·lament al refugi i hem tornat a l'aparcament a recollir el cotxe per tornar a Barcelona.
3 comentaris:
Ramon, quina passada de fotos i d'excursió! M'encanta llegir les teves cròniques muntayenques.
Feia temps que no veia una de les teves cróniques d'excursions. M'has fet dentetes i m'has portat bons records. Què més es pot demanar?
Quina enveja! Les fotos fantàstiques.
Publica un comentari a l'entrada