Després d'algunes experiències negatives al teatre, l'obra que hem anat a veure avui a La Villarroel ens ha agradat. Distreta, àgil, divertida i de diàlegs ben frescos.
"La meva ment té un objectiu, només m'interessa això: l'amor i la falta d'amor" (John Cassavetes). I tant l'amor com la falta d'amor són els ingredients principals d'aquesta obra.
Ens trobem davant d'una comèdia urbana que ens presenta dos matrimonis que pateixen una crisi de parella. La Dolo (Dolo Beltrán) i l'Andrés (Andrés Herrera) en són plenament conscients, mentre que l'Olalla (Olalla Moreno) i l'Andrew (Andrew Tarbet) en neguen l'evidència i continuen fingint que formen un matrimoni modèlic.
L'obra es desenvolupa en un escenari ben domèstic: el llit, el sofà, la taula del menjador i la banyera. I enmig de la trama es van intercalant gravacions de la teràpia de parella que fan els quatre protagonistes a la consulta d'un psicoanalista.
"La meva ment té un objectiu, només m'interessa això: l'amor i la falta d'amor" (John Cassavetes). I tant l'amor com la falta d'amor són els ingredients principals d'aquesta obra.
Ens trobem davant d'una comèdia urbana que ens presenta dos matrimonis que pateixen una crisi de parella. La Dolo (Dolo Beltrán) i l'Andrés (Andrés Herrera) en són plenament conscients, mentre que l'Olalla (Olalla Moreno) i l'Andrew (Andrew Tarbet) en neguen l'evidència i continuen fingint que formen un matrimoni modèlic.
L'obra es desenvolupa en un escenari ben domèstic: el llit, el sofà, la taula del menjador i la banyera. I enmig de la trama es van intercalant gravacions de la teràpia de parella que fan els quatre protagonistes a la consulta d'un psicoanalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada