dijous, 23 de febrer del 2012

Crònica de l'ocell que dóna corda al món, d'Haruki Murakami

"Crònica de l'ocell que dóna corda al món" (1995) és una altra bona novel·la de l'Haruki Murakami que tot just he llegit. Per molts, obra mestra de l'escriptor japonès. Personalment, se m'ha fet llarga i em van agradar més "Tòquio Blues" o "Kafka a la platja".

Llibre on es barregen de forma surrealista una història de detectius, un matrimoni en crisi i capítols de la història militar del Japó. En Toru Okada és un home d'uns trenta anys que ha deixat la seva feina en un despatx d'advocats. La història comença amb la desaparició del seu gat. Poc després, la seva dona també l'abandona. En Toru inicia una recerca per descobrir on han anat i per quin motiu han ocorregut aquests dos fets. Somnis, realitat i diversos personatges estrambòtics (dues enigmàtiques germanes, una adolescent desequilibrada, un veterà de guerra, un tèrbol polític...) es van succeint a mesura que la narració avança.

2 comentaris:

Lua ha dit...

Ramonet, a mi en murakami m'agrada i m'enganxa bastant. Me'l recomanes doncs???? El posaré a la llista!
petonsssssssss

ramon ha dit...

Ai Lueta. Diuen que és un dels seus millors llibres. A mi m'ha costat una mica entrar-hi. Llegeix-te'l i ho comentem.