"L'edat de ferro" (1990) és una novel·la de l'escriptor sud-africà J.M. Coetzee (Premi Nobel de Literatura 2003).
El llibre conta la història de la senyora Curren, una professora jubilada que viu a Ciutat del Cap durant l'època de l'apartheid. La dona, malalta terminal de càncer, escriu una llarga carta a la seva filla, que s'ha traslladat a viure als Estats Units fugint del règim sud-africà que tant menysprea. Ella sempre s'ha oposat al règim però mai ha pres una postura activa. Ara, al final de la seva vida, viu de prop la violència i els horrors del sistema. Un rodamón negre i alcohòlic serà el confident de la seva ràbia i desesperació.
Un llibre molt dur, impregnat de racisme, odi, revenja, injustícia i violència. Però, alhora, un llibre fantàstic.
"Això és la meva vida, aquestes paraules, aquest rastre dels moviments de dígits indesxifrables sobre la pàgina. Aquestes paraules, quan les llegeixes, si les llegeixes, entraran dins teu i tornaran a respirar. Són, si vols, la meva manera de continuar vivint."
El llibre conta la història de la senyora Curren, una professora jubilada que viu a Ciutat del Cap durant l'època de l'apartheid. La dona, malalta terminal de càncer, escriu una llarga carta a la seva filla, que s'ha traslladat a viure als Estats Units fugint del règim sud-africà que tant menysprea. Ella sempre s'ha oposat al règim però mai ha pres una postura activa. Ara, al final de la seva vida, viu de prop la violència i els horrors del sistema. Un rodamón negre i alcohòlic serà el confident de la seva ràbia i desesperació.
Un llibre molt dur, impregnat de racisme, odi, revenja, injustícia i violència. Però, alhora, un llibre fantàstic.
"Això és la meva vida, aquestes paraules, aquest rastre dels moviments de dígits indesxifrables sobre la pàgina. Aquestes paraules, quan les llegeixes, si les llegeixes, entraran dins teu i tornaran a respirar. Són, si vols, la meva manera de continuar vivint."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada