divendres, 19 de juny del 2009

Vicenç Ferrer, un home bo

"“La clau de la felicitat està en l'equilibri espiritual de voler-se a sí mateix i estimar els altres” (Vicenç Ferrer).

Aquest matí, anant cap a la feina, he sentit una immensa pena a l'escoltar la mort del cooperant català Vicenç Ferrer, arran dels problemes respiratoris derivats d'una embòlia que va patir fa uns mesos.

Vicenç Ferrer va arribar a la regió d'Anantapur (Índia) l'any 1969 amb un objectiu: eradicar la pobresa i aconseguir que la gent més desafavorida anés sortint de la marginació. De les seves accions, avui se'n beneficien més de dos milions i mig de persones.

A la nota de premsa de la Fundació Vicenç Ferrer podem llegir: “En un dia tan trist com el d'avui, en el que plorem la pèrdua d'un gran home, recollim també el testimoni i el llegat que ens deixa per a continuar amb la seva feina a favor dels grups de població més desafavorits. Des de la Fundació que porta el seu nom, ens comprometem a seguir la seva feina per a mantenir viva en la memòria col·lectiva la figura d'en Vicenç Ferrer”.

Avui ens ha deixat un gran home, un home bo, un savi, un sant.

1 comentari:

greta ha dit...

Si realmente una pena, si la humanidad fuéramos capaces de ayudar a los más necesitados aunque solo fuera un poquito cada uno, seguramente no habría pobreza en el mundo, si una sola persona ha conseguido todo esto ¿podéis imaginar como seria el mundo con millones de personas como el?