Aprofitant que a les sis de la tarda feien una visita guiada, avui he anat a veure l'exposició que, sobre Zoran Music (Gorizia, 1909 - Venècia, 2005), fan a La Pedrera (Fundació Caixa de Catalunya).La guia ens ha fet una bona explicació sobre la vida i obra de l'artista, profundament marcades pel fet d'haver estat presoner al camp de concentració de Dachau on, clandestinament, va dibuixar la cruel realitat que l'envoltava.
La seva obra, al marge dels grans moviments del segle XX, aconsegueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l'ésser humà i de la tragèdia humana que acompanya als deportats, la guerra i la violència.
"Per fi una gran llum, per fi el sol, aquest cel infinit fins al baix horitzó de la llacuna, tot per a mi, on puc respirar lliurement. Amb quina força hauria d'hagut d'aspirar profundament aquest aire per recuperar tot l'aire que em mancava? És cert que ningú no em vigila? És cert que sóc lliure per pintar aquestes aquarel·les? Cert que no les haig d'amagar, ni plegar-les en quatre, ni tallar-les en trossets?", van ser les seves impressions després de l'alliberament del camp de concentració i tornar a Venècia.
No us la perdeu.
1 comentari:
Merci, m'ha agradat molt aquesta pintura. He de veure si m'hi puc passar.
Publica un comentari a l'entrada