Feia temps que tenia pendent veure aquesta pel·lícula, però tothom em deia que era molt trista i molt lenta. És veritat, és trista i és lenta, però el que més m'ha commogut és la seva gran tendresa. Una tendresa que contrasta encara més davant de la tragèdia dels dos personatges, sobretot la de la noia, amb una terrible història personal."La vida secreta de las palabras" (Espanya, 2005), d'Isabel Coixet, té el següent argument. Un lloc aïllat enmig del mar: una plataforma petrolífera en la qual ha ocorregut un accident. Una dona solitària que intenta oblidar el seu passat (Sarah Polley) és duta a la plataforma perquè cuidi d'un home (Tim Robbins), víctima de l'accident, que pateix greus cremades i que s'ha quedat cec temporalment. Entre ells va creixent una estranya intimitat, un vincle ple de secrets, humor i dolor, que canviarà les seves vides per sempre.
Ja sé que ja fa tres anys que es va estrenar però, si encara no l'heu vista, no us perdeu aquesta fantàstica pel·lícula que és una reflexió sobre les petites coses de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada