Crec que no he vist cap capítol sencer d'Els Simpsons. L'altre dia a Berlín, en una tenda de souvenirs, hi havia un cartell amb un recull de frases d'en Homer. Divertides, cíniques, càustiques, absurdes."Si us plau, aliens, no em mengeu!. Tinc dona i fills. Mengeu-vos-els!".
"Lisa, els vampirs són éssers fantàstics, com els elfs, els gremlins o els esquimals".
"Quan aprendré? La resposta als problemes de la vida no es troba al fons de l'ampolla. Es troba a la TV!".
"No deixis que la mort d'en Krusty et deprimeixi, noi. Cada dia mor gent. Tu també et podries despertar mort demà!. Bé, bona nit".
"Està bé, no us preocupeu. Aconseguiré diners venent un dels meus fetges. Puc viure amb només un".
"Bart, amb $10.000, seriem milionaris! Podríem comprar tot de coses útils com... amor!".
"Per què necessitem un psiquiatre?. Ja sabem que el nen està boig".
"Intentar és el primer pas cap el fracàs".
"Alcohol!. La causa -i la solució- de tots els problemes de la vida".
"Pffft!. Anglès, qui el necessita?. No penso anar mai a Anglaterra!".
"Quiets, nens. Si us torno a sentir, castigaré a Bart sense dibuixos, i a Lisa sense anar a l'escola".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada