Suzanne, de Leonard Cohen

Leonard Norman Cohen va néixer a Montreal (Canadà) en 1934. Poeta, novel·lista i cantant, les seves lletres són molt emotives i líricament complexes. En Leonard Cohen me'l va descobrir un veí, ja fa alguns anys. Avui diumenge he aprofitat per escoltar un magnífic disc, "The essential Leonard Cohen" (2002).

M'és molt difícil escollir una cançó dins d'aquest recopilatori de 31 cançons. "So long, Marianne", "I'm your man", "Everybody knows", "Ain't no cure", "First we take Manhattan" són fantàstiques, però potser és "Suzanne" la més reconeguda de la seva discografia. Un fragment:

"Suzanne takes you down to her place near the river, you can hear the boats go by, you can spend the night beside her. And you know that she's half crazy but that's why you want to be there. And she feeds you tea and oranges that come all the way from China, and just when you mean to tell her that you have no love to give her, then she gets you on her wavelength and she lets the river answer that you've always been her lover. And you want to travel with her, and you want to travel blind, and you know that she will trust you for you've touched her perfect body with your mind".

I que traduïda ve a dir:

"Suzanne et porta a casa seva a la vora del riu, on pots escoltar les barques passar i on pots passar la nit al seu costat. Saps que està mig boja, però per això vols estar amb ella. T'ofereix te i taronges, que venen de la Xina, i tot just quan li vols dir que no tens amor per a donar-li, ella et posa en la seva ona i deixa que el riu et digui que sempre has estat el seu amant. I vols viatjar amb ella, vols viatjar cec, i saps que ella confia en tu perquè has tocat el seu cos perfecte amb la teva ment".