Aquesta setmana he escoltat la notícia de la defunció, el passat dilluns dia 24 d'octubre, de Rosa Parks a l'edat de 92 anys. Rosa Parks era una dona de raça negra, senzilla, pacífica i aliena al protagonisme. La tarda de l'1 de desembre de 1955, tornant de la feina, es va negar a aixecar-se i cedir el seu seient de l'autobús a un home blanc. Quan el conductor de l'autobús li va demanar que s'aixequés, ella va romandre sentada, i va ser arrestada i multada per desobeir la llei.
En resposta al seu arrest, persones de raça negra de Montgomery, Alabama, van decidir boicotejar el transport públic, demanant el fi de la segregació i de les lleis que neguessin la igualtat de drets. Un jove pastor d'una església local, Martin Luther King, va dirigir de forma pacífica el boicot, juntament amb la serena determinació de Rosa Parks.
L'acció de Rosa Parks va demostrar com una sola persona pot produir un gran impacte. Molts creuen que la seva acció va estimular el moviment de drets civils als Estats Units, i va inspirar a altres, entre ells Martin Luther King, a usar la no-violència i la desobediència civil com una manera de protesta en la societat.
Rosa Parks, el meu més sentit homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada