Tossudament alçats, d'en Lluís Llach

Durant la jornada viscuda ahir, amb tantes imatges emotives i d'il·lusió, no em va parar de venir al cap aquesta cançó d'en Llach...

Girona: Fires de Sant Narcís

Girona és una ciutat que fa temps que volia visitar i no havia tingut l'ocasió de fer-ho. En Xavi, coneixedor d'aquest fet, em va convidar "a fires" (sí, així, sense article) i fer un recorregut turístic per la seva ciutat.

Visitem el barri vell, el call jueu, la catedral, l'església de Sant Feliu, la Rambla de la Llibertat, el pont Eiffel, les cases al voltant del riu Onyar, els banys àrabs, la Plaça de la Independència, el passeig de la Muralla... Naturalment, he fet un petó al cul de la lleona, cosa que vol dir que tornaré a Girona.

La visita l'acompanyem amb un vermut al barri vell i un dinar a un lloc molt recomanable, "El Cul del Món", dit així ja que està als afores de la ciutat.

Finalment, ens dirigim a la catedral per veure el pilar de 4 dels Marrecs de Salt pujant per les escales. Hem de ser-hi una hora abans ja que la plaça s'omple de gom a gom. Senzillament espectacular. M'agrada el món casteller i no havia vist mai una cosa així.

Torno a Barcelona amb Girona al cap. Una ciutat realment bonica. Gràcies, Xavi.

Perdida, de David Fincher

Aprofitant la Festa del Cinema, he anat a veure aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Gillian Flynn.

En el cinquè aniversari de casament de Nick Dunne i de la seva esposa Amy, una parella ideal, Amy desapareix del seu domicili deixant clars signes de violència. Si bé, en un principi, tots els indicis apunten cap a un segrest, poc a poc les proves apunten que ha estat assassinada pel seu marit.

La trama està molt ben desenvolupada i destaca la crítica que es fa dels mitjans de comunicació i els judicis paral·lels que fa la societat dels temes d'interès.

Molt recomanable, malgrat que Ben Affleck no m'entusiasma com a actor.

Relatos salvajes, de Damián Szifron

Després d'algunes decepcions en l'elecció de la pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, a Sitges, aquest any l'hem encertat de ple. Humor negre i molt irreverent el d'aquesta pel·lícula argentina.

"Relatos salvajes" està formada per sis relats curts amb la violència, la ira i la venjança com a temes centrals: un vol d'avió amb un passatge seleccionat; una cambrera es retroba amb el culpable del suïcidi del seu pare; un enfrontament entre dos conductors; un pare de família que arriba tard a l'aniversari de la seva filla ja que la grua se li ha endut el cotxe; un noi atropella amb el cotxe a una embarassada; un casament on es destapa la infidelitat del nuvi.

L'estrenen divendres vinent. Us la recomano.

La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado

Aquest vespre m'han convidat a una visita guiada a l'exposició "La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado" al Caixaforum. Es tracta d’una selecció de 135 obres de petit format d'autors com El Bosco, Rubens, Goya o Fortuny.

Una visita absolutament recomanable i que es presenta com un breu recorregut a través de la història de l'art. I per acabar, copa de cava al museu.

Sorolla, el color del mar

Joaquim Sorolla, Nedadors (Xàbia, 1905)

Per poc em perdo aquesta fantàstica exposició que fan al Caixaforum sobre l'obra del pintor valencià, Joaquim Sorolla (1863-1923). L'exposició és una selecció de 80 obres amb el mar, el tema preferit de l'autor, com a autèntic protagonista.

Us la recomano, però tot just l'exposició acaba demà.

HHhH, de Laurent Binet

A la biblioteca del barri em van recomanar aquesta interessant novel·la de l'escriptor francès Laurent Binet. Un llibre amb un títol curiós, "HHhH", acrònim que en alemany vol dir "el cervell de Himmler es diu Heydrich".

La novel·la està ambientada a Praga sota el domini de l'Alemanya nacionalsocialista durant la II Guerra Mundial. Es tracta d'una ficció històrica basada en fets reals.

Jozef Gabcik i Jan Kubis són dos soldats txecoslovacs enviats per Londres amb l'objectiu d'atemptar contra Reinhard Heydrich, cap de les SS, planificador de la Solució Final, i que té el malnom del "botxí de Praga" o "l'home més perillós del III Reich".

En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano

L'escriptor francès Patrick Modiano és el gran novel·lista de la ciutat de París. "En el cafè de la joventut perduda" és una breu novel·la que ens situa a l'encisador ambient bohemi de la ciutat, a la primeria dels anys seixanta.

En el Cafè Condé es concentra la parròquia més estranya dels cafès del Barri Llatí. Entre els seus personatges habituals hi ha una noia misteriosa, coneguda amb el malnom de Louki. La història d'aquesta jove va sent construïda a partir de la visió que tenen de ella altres personatges que en algun moment van encreuar les seves vides amb ella i a qui els va deixar empremta.

Un bon llibre, que el gaudiràs i llegiràs gairebé sense adonar-te.

Crim i càstig, de Fiòdor Dostoievski

Un dels bons propòsits que tinc és anar llegint de tant en tant algun clàssic i una de les lectures que tenia pendent era una de les obres mestres de la literatura russa: "Crim i càstig" de Fiòdor Dostoievski.

Què us en puc dir, d'aquesta excepcional obra? La novel·la ens conta el doble assassinat d'una vella usurera i de la seva germana, realitzat per un jove estudiant de dret, en Ròdia Raskolnikov, que viu en la misèria i és empès per la necessitat.

El llibre va desenvolupant la trama policíaca al temps que descriu magistralment les conseqüències psicològiques de l'assassinat. Poc a poc, el dilema moral i el pes de la culpa precipiten un desenllaç ja expressat en el títol de l'obra.

Welcome, de Philippe Lioret

Cinema a la fresca al CCCB. I bona pel·lícula que han emès aquest vespre: "Welcome" (França, 2009), que ens parla de la tragèdia dels immigrants que entren a la Unió Europea.

Bilal és una noi iraquià de 17 anys que es vol reunir amb la seva xicota que ha emigrat a Anglaterra amb la seva família. El viatge ha estat difícil però al final ha arribat a Calais, a la costa nord de França. És aquí on els camins d'en Bilal es creuen amb els d'en Simon, un professor de natació, ja que la intenció del noi és aprendre a nedar i travessar les fredes aigües del Canal de la Mànega per entrar il·legalment al Regne Unit.

Mil grullas, de Yasunari Kawabata

Yasunari Kawabata va ser el primer autor japonès en guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1968.

"Mil grulles" conta la història del jove Kikuji, un jove que torna a la casa familiar després de la mort del seu pare. Un cop a la casa coneixerà dues de les antigues amants del seu pare i rivals: la temperamental Chikako i la delicada senyora Ota.

Una bonica peça i aparentment simple de la literatura japonesa, amb una trama escrita al voltant de la tradicional cerimònia del te.

El coronel no tiene quien le escriba, de Gabriel García Márquez

Fa temps que tinc pendent una relectura de "Cien años de soledad" però he preferit llegir aquesta novel·la, de la qual havia rebut bones referències. I és que llegir un llibre d'en Gabriel García Márquez és sinònim d'una dosi de bona lectura.

La història és absolutament trista i angoixant. Conta la història d'un empobrit coronel que dia rera dia espera una carta del govern adjudicant-li la pensió promesa. Poc a poc han anat venent les seves pertinences amb la finalitat que la seva dona malalta i ell puguin malviure. L'única esperança del coronel és la carta i el gall de baralla del seu fill, mort per motius polítics.

August, de John Williams

Em venia de gust llegir una novel·la històrica i, a la biblioteca del barri, em van recomanar aquest llibre. No havia llegit res d'aquest autor i, de fet, tampoc el coneixia. Aquesta novel·la havia rebut el National Book Award de l'any 1973, però havia passat força desapercebut a casa nostra.

La novel·la ens explica la vida del primer emperador romà, en Gai Octavi Turinus, conegut com a August. Nebot i hereu de Juli César, s'imposà a la guerra civil que hi hagués després de l'assassinat d'aquest l'any 44 aC.

No és un llibre narrat en primera persona, ni tan sols hi ha un sol narrador. Diverses són les veus que donen continuïtat a la narració i tots són personatges històrics: Agripa, Ciceró, Marc Antoni, Cleopatra, l'historiador Tit Livi, els poetes Horaci, Virgili o Ovidi, la seva dominant i aristòcrata esposa Llívia, la seva culta i intel·ligent filla Júlia...

Un llibre fascinant. Us el recomano.

Mediterrani, del mite a la raó

Aquest matí he anat al Caixaforum a veure l'exposició "Mediterrani, del mite a la raó". És una exposició absolutament recomanable. Teniu temps fins al proper 15 de juny.

Comença el recorregut de l'exposició amb una visió mítica del Mediterrani: el rapte d'Europa, els treballs d'Hèrcules i els viatges d'Ulisses i de Jàson i el Argonautes. I, tot seguit, s'endinsa pròpiament en el pas del mite a la raó: el treball dels primers filòsofs i la creació a les ciutats gregues de l'àgora com a lloc d'intercanvi de béns i d'idees. L'exposició explica aquesta història a través d'una selecció de 165 obres gregues i llatines.

A little history of the world, d'Ernst Hans Gombrich

Ernst Gombrich va ser un historiador de l'art austriac, nacionalitzat britànic després de la II Guerra Mundial. Segurament el coneixereu pel seu llibre "Història de l'Art", un famós text de divulgació d'aquesta matèria.

A "Breu història del món", l'autor condensa la història de la humanitat, des dels homes primitius a la caiguda del mur de Berlín, en poc més de 300 pàgines.

És un llibre que es deixa llegir com una novel·la i en el decurs dels seus 40 capítols es van explicant episodis de la nostra història. Personalment, he trobat fascinants: la terra del Nil; les civilitzacions de Mesopotàmia; l'escriptura dels fenicis; el naixement de la filosofia a les colònies gregues de l'Àsia Menor; la il·luminació de Buda; l'imperi d'Alexandre el Gran; l'Imperi Romà; l'Imperi de Carlemany; el Renaixement a Florència; la Reforma Protestant de Luter; la Revolució francesa; Socialisme contra Capitalisme.

Alça la veu, 35 anys del Taller de Músics

Avui el Taller de Músics ha organitzat un concert al Palau de la Música per celebrar els 35 anys del seu projecte i, com us vaig dir en un comentari anterior, em van regalar les entrades.

Fantàstic concert i ben variat, en què la Original Jazz Orquestra ha estat acompanyada per músics que han estat relacionats amb aquesta escola de música com Biel Ballester, Cris Juanico, Andrea Motis & Juan Chamorro, Big Mama Montse, Mala Rodríguez, Miqui Puig, Santiago Auseron i Salao.

Us deixo amb la primera cançó del concert: "When I was a boy", interpretada per Biel Ballester. Sublim.

Cap i tripa

Aquest és un dels plats que no a tothom li agrada (senyal que no l'han tastat).Tradicionalment, comprem el cap i la tripa a una tenda de confiança de la Boqueria. La recepta original era només amb cap de vedella, però jo hi he incorporat la tripa perquè m'entusiasma.

Esbandim bé 1 kg de cap i 500 g de tripa, ja tallada a la carnisseria. La tripa la bullim uns 15 mn amb llorer i sal. En una cassola li posem 3 tomàquets tallats, una ceba grossa tallada i el cap de vedella. Després d'una estona de coure, incorporem la tripa de vedella, un parell de bitxos i un bon raig de vi blanc. Deixem coure un quart d'hora. Al darrer moment, hi incorporem un quilo de cigrons cuits de qualitat.

Prepareu pa, estan de mort.

7 d'amor, de CIA. Menredo

Per celebrar el meu aniversari unes amigues m'han fet un fantàstic regal: anar a sopar al Guixot, on fan uns entrepans i unes creps delicioses, tot seguit anar al Teatre Llantiol a veure una obra de teatre, i les entrades per a un concert, del qual ja en parlaré ja que serà a mitjans de febrer.

Anar al Llantiol ja és tot un espectacle. És un teatre petit, una joia de les que es troben al Raval, familiar, com si estiguessis al menjador de casa.

I l'obra és per pixar-se de riure. Una sola actriu interpreta a diferents dones entrevistades per una agència de buscar parella: una venedora de pollastres, la clàssica política d'un partit molt popular, una dona de fer feines, una drogoaddicte, una prostituta, una dona de fer feines, una monja acabada de sortir del convent, una dependenta d'uns grans magatzems...

Una obra divertidíssima, en què l'actriu fa un treball genial, tant al canviar de personalitat com de vestuari. No us la perdeu.

L'illa de l'última veritat, de Flavia Company

Tot just he acabat de llegir aquesta excel·lent novel·la de l'escriptora FlAvia Company. Un llibre curt, ple de tensió i suspens i amb un sorprenent final. Molt recomanable.

"L'illa de l'última veritat" és la història d'en Mathew Prendel, metge de professió, la gran passió del qual és navegar. Un desafortunat dia és atacat per un vaixell pirata i abandonat en les aigües de l'Àfrica occidental. Miraculosament aconsegueix arribar a un illot... I fins aquí puc escriure.

“Hem de fer coses a la vida que més tard tinguem ganes de recordar. Mirar enrere i sentir que ha valgut la pena. Repassar la nostra història i sentir que no s’assembla gaire a cap altra, que és pròpia, que ens l’hem inventada. Som joves. És ara que ho hem de fer. És ara. Jo ja no puc més amb aquesta vida previsible. Fem el que fem, acabarem morint. Val la pena fer el que desitgem, no?”.

El médico, de Philipp Stölzl

Hem aprofitat que avui dimecres el preu del cinema és raonable per anar a veure “El Médico”. La pel·lícula està basada en la novel·la de Noah Gordon, la qual vaig llegir fa molts anys.

En un poblet anglès del segle XI, en Rob Cole veu morir la seva mare. El nen és adoptat per un barber que exerceix de metge amb procediments poc científics. La vida del noi canvia quan un metge jueu opera el barber de cataractes i aquest recupera la vista. En Rob decideix creuar l'oceà i viatjar a terres llunyanes per esdevenir alumne d'Ibn Sina, mestre del metge jueu, a l'escola de filosofia i medicina que el savi dirigeix a la ciutat persa d'Isfahan.

Una pel·lícula per passar l'estona. No recordo molt bé el llibre per dir si és fidel a l'obra, però és totalment inadmissible que no sigui fidel a la història i a la vida del gran filòsof i metge musulmà, Ibn Sina (Avicenna).