dissabte, 5 gener de 2013

Fam, de Knut Hamsun

"Fam" (1890), de l'escriptor noruec Knut Hamsun, és tot un clàssic de la literatura europea. De forma crua, descriu el procés gradual d'inanició d'un narrador anònim que malviu penosament pels carrers de la ciutat de Christiania, l'actual Oslo.

El narrador és un jove escriptor que intenta vendre els seus articles als editors dels diaris per un grapat de monedes. Pensa que els seus escrits són bons però la gana no el deixa concentrar-se. A més, quan té els recursos, o bé el seu organisme no accepta el menjar que ingereix o bé dóna els diners a venedors, nens, amics... També és prou orgullós per rebutjar petits oferiments de diners i prou honest per tornar un canvi erroni. Un llibre terrible; essencialment, un lent procés d'autodestrucció.

"Devia estar increïblement magre. Els ulls se m'estaven enfonsant crani endins. Quin aspecte tenia en realitat? Quina cosa més perversa haver de deixar-se desfigurar en vida només per gana! Un cop més vaig sentir la ràbia, una última flamarada, un espasme. Déu em guardi, quina cara?"