diumenge, 14 d’octubre del 2012

Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal

Aquest llibre, "Una solitud massa sorollosa" (1976) de l'escriptor txec Bohumil Hrabal, em va caure a les mans una mica per casualitat. De fet, no tenia cap referència del llibre ni tan sols coneixia l'autor. Però tenia ganes de llegir un llibre breu i la lectura de la contraportada em va acabar de decidir.

En Hant'a és un home solitari que fa trenta-cinc anys que treballa en una premsa de paper en un soterrani humit ple de ratolins. Esclafa tones de cultura, de visions de la vida, llibres prohibits que la manca de llibertat en una Praga comunista mana destruir. Malgrat això, en Hant'a sent autèntica devoció per la seva feina i, sovint, rescata llibres (Sèneca, Kant, Erasme, Goethe, Nietzsche...) de ser convertits en pasta de paper, els llegeix i acumul·la a casa seva.

Llegiu aquest fragment. Tota una declaració d'amor del protagonista cap a la lectura:

"Jo quan llegeixo, de fet no llegeixo, sinó que prenc una frase bella en el bec i la xuclo com un caramel, la xarrupo com una copeta de licor, l'assaboreixo fins que, com l'alcohol, es dissol en mi, l'absorbeixo durant tant de temps que acaba no només penetrant-me el cervell i el cor, sinó que circula per les meves venes fins a les arrels dels vasos sanguinis."

1 comentari:

Belen ha dit...

ooooh! me l'apunto ramon... quina delicia de llibre, segur!