diumenge, 30 de setembre de 2012

Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer

A banda de l'esplèndid "Cartes a un jove poeta", de Rainer Maria Rilke, pocs llibres he llegit sobre dos personatges que s'intercanviïn cartes. A "Contra el vent del nord" (2010), l'escriptor austríac Daniel Glattauer modernitza el gènere epistolar, tot substituint les cartes pels e-mails. Una lectura ben interessant.

L'Emmi vol donar de baixa la seva subscripció a una revista. Envia alguns correus electrònics però no obté resposta. Un dia en rep un d'un desconegut, en Leo Leike, que li diu que tots els correus els ha enviat per error a la seva adreça electrònica. A partir d'aquest error, comença un intercanvi gairebé diari d'e-mails. En el decurs del llibre, l'interès entre ells va creixent, els correus cada cop són més personals i íntims, amb diàlegs divertits i intel·ligents.

"Benvolguda Emmi, te n'adones, que no sabem absolutament res l'un de l'altre? Creem fantasies virtuals, ens dibuixem unes fotos robot imaginàries. Plantegem preguntes amb l'al·licient que quedaran per respondre. Despertar la curiositat de l'altre i no satisfer-la mai per mantenir-lo en suspens, ho fem per esport. Tractem de llegir entre línies, entre paraules, aviat potser entre lletres. Ens esforcem tant com podem per fer una justa avaluació de l'altre i, al mateix temps, posem la màxima cura a no revelar res essencial de nosaltres mateixos."

2 comentaris:

Belen ha dit...

caram ramon! te molt bona pinta aquets llibre...
tant llegir últimament que no teixeixo res!

petons

glaramknits ha dit...

A mi també em va agradar molt. I vaig devorar en una nit la segona part... com totes no tan bona com la primera.
Si encara et queden ganes d'amors epistolars: La amigdalitis de tarzán de Bryce Echenique es un molt bon precedent aquest llibre, quan diu "Nosotros siempre fuimos mejores por carta"