dimarts, 7 d’agost de 2012

Jo confesso, de Jaume Cabré

Quin llibre més monumental... i no només per les seves 1000 pàgines!

Després d'haver llegit "Les veus del Pamano" esperava amb ànsia la darrera novel·la d'en Jaume Cabré. I no m'ha decebut gens, és un llibre esplèndid. Ara, ja us aviso que la seva lectura requereix l'esforç del lector. A l'inici del llibre em sobtava (i desorientava) la seva estructura narrativa: salts en el temps, canvis de narrador, diàlegs entre personatges de diferents temps... Però, a mesura que avances en la lectura, totes les peces del trencaclosques van encaixant.

"Jo confesso" (2011) ens explica la història de l'Adrià Ardèvol, un nen superdotat, faltat de l'amor dels pares i ple de curiositat pels objectes que col·lecciona el seu pare. I també ens narra la història d'un d'aquests objectes, un violí construït a Cremona el 1764, un instrument de gran valor històric que porta associada a la seva existència una tèrbola trajectòria de robatoris i crims, individuals i contra la Humanitat.

Magistralment, aquestes dues històries es van encreuant en un passeig per Barcelona, Girona, el monestir de Sant Pere del Burgal, Cremona, París, Vic, Roma, Auschwitz... a través d'un espai cronològic de més de set-cents anys.

1 comentari:

Isa ha dit...

M'agrada molt com el descriu. Estic d'acord amb tú. A mi també em va agradar molt.